DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLAR f.
|| 1. Porció de paviment on es fa el foc d'una casa per a escalfar-s'hi o per a cuinar; cast. hogar. Resta en la lar entre'l caliu, Spill 3604. Los torrareu en lo sòl de la llar, Agustí Secr. 101. Al voltant de la llar mitj apagada, Casellas Sots 12.
|| 2. Cadascun dels dos departaments en què solen estar dividides les cuines de pagès a Eivissa, separats per un pedrís i destinats un a contenir els fogons i l'escurador, i l'altre el forn; el primer departament s'anomena sa llar de fora, i l'altre sa llar de dins (Eiv.).
|| 3. La casa considerada com a lloc d'habitació de la família; cast. hogar. Deixar ta llar i la paterna herència, Alcover Poem. Bíbl. 26. La nau qui'm torna a ma llar, Ruiz Poes. 72.
    Fon.: ʎáɾ (or., occ., val., bal.); ʎá (a certes localitats del català oriental i d'Eivissa).
    Var. form. (dial.): llara.
    Etim.: del llatí lare, ‘déu de la casa’, ‘casa, família’.