DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATLLARG (ant. escrit larch), LLARGA adj.: cast. largo.
I. || 1. Abundant, copiós. Obrats ab demèrits tan grans y tan larchs, Passi cobles 17. Donant larga potestat, doc. a. 1544 (Hist. Sóller, ii, 14).Al més llarg: com a màxim, a tot estirar. De vint y cinch soldats o trenta al més llarch, doc. a. 1544 (ibid. 66).
|| 2. ant. Liberal, abundós en donar. Han esperança en los hòmens larchs e liberals, Llull Gentil 206. Aquest frare Roger fo lo pus llarch hom que hanch naixqués..., e tot quant ell guanyà departia e donava, Muntaner Cròn., c. 194. Quant són largues les misericòrdies del Senyor, Villena Vita Chr., c. 228. Ventre llarg: ventre fàcil d'evacuar. Si algú vol usar de fruyts per ço que haja larch ventrell, Arn. Vil. ii, 233. En lo temps de la ioventut fos lo cors lúbrich e larch de ventre, Albert G., Ques. 36.—a) adv. Anar llarg de ventre: tenir una mica de diarrea (Val.).
II. || 1. Extens d'un extrem a l'altre (per oposició a ample, que indica ‘extens d'un costat a l'altre’). Les galees que estaven ab palomeres llargues, Muntaner Cròn., c. 83. Caron, fort vell, ab los pèls blanchs, larchs, Metge Somni iii. Un llarg filament sangonós li davallava de l'ull esquerre, Pons Com an., 10. Caure llarg: caure una persona o animal fins a quedar en posició completament horitzontal, estès a terra. En Peretó... entrebancant-se caigué llarg damunt la catifa, Roig Flama 131. Cayent tan llarga com era, Pons Auca 67. Vestit llarg; pantalons llargs: vestit o pantalons que cobreixen gran part de les cames, i que solen esser propis de les persones adultes. Posar de llarg: posar a una noia la falda llarga, o a un noi pantalons llargs, quan es considera que ja poden alternar amb les persones adultes. Mar llarga: estat de la mar en què les ones són molt llargues. Vista llarga: vista que té potència fins a coses llunyanes. Ulleres de llarga vista, Tar. preus 70. Passa llarga: passa en què un peu es posa relativament lluny de l'altre. Ab llarchs passos caminava, Vent. Pel. 3. Volada llarga: vol en què es recorre gran distància.
|| 2. Que té una cosa relativament extensa d'un extrem a l'altre. Cap llarg: cap de corda desamarrat (nàut.). Vela llarga: vela desplegada, exposada al vent. Cavall (ase, mul, etc.) llarg: bístia que té la part còrnia de la pota més llarga del que convé o del que solen tenir-la, generalment per haver estat molt de temps sense ferrar. Vent llarg: el vent que dóna gairebé en popa a una embarcació. Anar a un llarg: navegar amb vent llarg. Llarg de mans: agosarat per a tocar o prendre les coses. És lladregot i llarg de mans amb les dones, Ruyra Flames 108. Llarg de vista: que veu molt lluny. Llarg de llengua, o llarg en el parlar: qui xerra molt, més del que caldria. Tu ets llarg en el rallar; | si hi tornes, sé què he de fer, entremès mall. (ap. Alcover Cont.).
|| 3. Expedit a fer les coses, o prompte a entendre-les. «El director és molt llarg». «Aquest operari és molt llarg, la feina li ret molt».
III. m. (substantivat) Llargària. Haje haver de larch XIII canes, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 261). De quin gruix, larch e amplura, doc. a. 1402 (Rubió Docs. cult. ii, 365). Un ciri té de larch set palms e de ample un palm, doc. a. 1518 (Miret Templers 577). Aquesta celda té deu peus de llarch, Lacavalleria Gazoph. La tirallonga agafava quasi tot el llarg de la plaça, Ruyra Parada 106.
IV. || 1. Que dura molt. Tenir l'alè llarg: poder estar molt de temps sense alenar. La nit era més largua, Tirant, c. 89. La aygua... causa febres llargues, doc. a. 1628 (BSAL, vi, 38). Les vèrgens no miren... ni fan d'esta causa tan llarch lo procés, Viudes donz. 367. No perdent temps tan poch en largues faules, Somni J. Joan 99. Després d'un sermó llarg d'ella, se li va girar d'esquena, Ruyra Parada 16. Visques llarg temps sobre la terra, Alcover Poem. Bíbl. 57. Ha estat llargues nits i llargs dies al fons del mar, Ruyra Parada 154. Anar llarg: durar molt. Això de vendre, sempre va llarg, Ruyra Pinya, ii, 167.
|| 2. Que obra o parla amb lentitud; que tarda molt de temps per a dir o fer una cosa. Seguiren-se molts miracles e maravelles, que dexe per no esser larc, Turell Rec. 42. Jo seré més llarch en escriurer-vos, jo vos escriuré més llargament, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. adv. Llargament. Dites coses en la dita letra... pus larch són contengudes, doc. a. 1438 (Miret Templers 431). Li conversà llarch sobre les seues intencions, Penya Mos. iii. 31. Per llarg: llargament; en gran abundància. Que se n'eren anats per dins ses muntanyes... y que feyen veta per llarch, Alcover Rond. x, 65.
|| 4. adv. (dial.) Lluny. «Ma que està llarg d'ací eixe poble!» (Torís).
Llarg (escrit Llarch): llin. existent a Miravet, Móra la Nova, etc.
Loc.—a) De llarg a llarg: en tota l'extensió, d'un extrem a l'altre. Ella comptà tota la trayció de larch a larch, Pere IV, Cròn. 18. Sobre'l nouè dix esser ver, de larch a larch, Somni J. Joan 1393. De llarg a llarg l'estenen en la fossa, Canigó ix.—b) Per llarg o Pel llarg: en el sentit de la llargària, en direcció d'un cap a l'atre. Un banc fet de troncs d'arbres xapats per llarg, Rosselló Many. 44.—c) Al llarg d'una cosa: resseguint-la d'un extrem a l'altre, o en sentit longitudinal. Ens feren colocar a lo llarg d'aquell corredor, Verdaguer Exc. 11. Y derrera la morta li corria | a lo llarch de la nau, Costa Trad. 88.—d) De llarg: vorejant i sense deturar-se. Passar de llarg. Sobre una tomba tancada | hi solem passar de llarch, Collell Flor. 61.—e) Fer llarg: obrar o parlar massa; exagerar l'acció o l'expressió. Li donaren una ablanida, que se pensavan haver fet llarch, Alcover Rond. i, 146.—f) Llarg de dits, o d'ungles: lladre, afectat de robar.—g) Llarg de mans: treballador, actiu.—h) Esser més llarg que la Quaresma, o que la Pàssia, o que un diner de fil, o que un dia sense pa: esser una cosa molt llarga.—i) Esser llarg i prim, parent del mal any: esser molt magre i llarguerut.—j) Saber-la llarga: esser molt astut o experimentat, esser difícil d'enganyar. Ahont hey posan lo que pensan y suan uns quants que la saben llarga, Ignor. 57.—l) Tenir les dents llargues: tenir fam.
Refr.—a) «Llargues raons escurcen la nit»: significa que una conversa llarga i seguida distreu de la feina i de les preocupacions.—b) «Llarga malaltia, parenta de la mort».
Fon.: ʎáɾk (pir-or., or., occ., val., bal.); ʎέ̞ɾk (Cast.); ʎέ̞ɾс (Palma, Felanitx, Manacor).
Intens.: llargàs, -assa; llargassàs, -assa; llarguet, -eta; llargó, -ona; llargueu, -eua; llargot, -ota; llarguíssim, -íssima.
Sinòn.: llong.
Antòn.: curt, breu.
Etim.: del llatí largu, mat. sign. I. En el llatí vulgar, aquest adjectiu prengué en unes regions el significat d'«ample» (com en francès i italià) i en altres el de «llong» (com en català i espanyol).