2. LLAU m. Llaor, lloança. Vostres llaus entona y canta | tot lo cel en divins cors, Llorente Versos, i, 129. I l'ànima li faria | un llau patri reverent, Bayarri Vicent. 2. Etim.: del llatí laude, mat. sign.
3. LLAU Llin. existent a Tossa, Barc., Alins, Castelló de la Plana, etc.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.