Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llauna
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLAUNA f.
|| 1. ant. Làmina, fulla prima de metall o d'altra cosa; cast. lámina Quintal de launes de cuyraces, Leuda Coll. 1249. Forrat de launes d'argent és lo mur, Turmeda Diuis. 9. Les launes de la loriga axí s'enclotaren en la sua cara, Hist. Troy. 189. Litarge prim aytalla conexensa que sian launes primes e que aia color d'or, Conex. spic. 23 vo. Huyt onces de ferre en launes pera les portes de la torre, doc. a. 1432 (Arx. Gral. R. Val.). Ages launes de cansalada que agen tres dits de lonch, Flos medic. 197 vo.
|| 2. Fulla prima de ferro estanyada a les dues cares (or., occ., bal.); cast. hojalata. Hey trobareu un sabre de llauna y altres juguetes, Ignor. 30. Ab frontissas de cuyro y cantoneras de llauna, Pons Auca 169.
|| 3. Rostidora; recipient de llauna, de vores baixes, per a coure menjars al forn (or., occ., bal.); cast. grasera. Sia cuyt ab una launa de ferre, Flos medic. 59. Un plat de bacallà a la llauna, Carner Bonh. 68.
|| 4. Recipient de llauna, relativamente alt, per a tenir-hi oli, petroli, medicaments, comestibles; cast. lata. Al costat de llaunes amb drogues i ampolles amb essències, Pons Com an. 50.
|| 5. Gorg d'aigües mortes (Baix Empordà). Arriba a un dels estanys del Baix Empordà que els pescadors del país anomenen llaunes. «Aqueixes llaunes, digué, són les filles del mar», Verdaguer Rond. 14. Us manava caminar damunt... les balques que atapeeixen les llaunes, la llegendària profunditat de les quals esborrona, Bertrana Herois 46.
|| 6. fig. Mal paper, actuació ridícula (Cardona, Solsona); cast. plancha. «Hem fet una bona llauna!»
|| 7. fig. Fastidi, molèstia causada per una xerrameca o altra actuació persistent; cast. lata. «Ens han donat una llauna amb aquests discursos!»
    Refr.

—«Mentre hi haja llaunes, es faran embuts»: vol dir que mentre hi hagi homes es faran coses capritxoses o genials (Eiv.).
    Fon.:
ʎáwnə (pir-or., or., bal.); ʎáwnɛ (Ll., Sort, Tremp, Urgell, Gandesa, Falset); ʎáwna (Andorra, Esterri, Tortosa).
    Intens.:
—a) Augm.: llaunassa, llaunarra.—b) Dim.: llauneta, llaunetxa, llauneua, llaunona, llaunó, llaunoia.—c) Pejor.: llaunota, llaunot.
    Var. form. i sinòn.:
llanda.
    Etim.:
del llatí lamĭna, mat. sign. || 1, segurament en una forma *labĭna produïda per dissimilació de les nasals (Rohlfs Gasc. 195; Coromines, BDC, xxiv, 80).