Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llavor
veure  2. llavor
veure  3. llavor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLAVOR f.
|| 1. Òvul fecundat i madur, part del fruit que desenvolupant-se en condicions adequades dóna naixença a una planta; conjunt d'aquestes parts del fruit; cast. semilla, simiente. Grans de carabasses..., de cols o de mostayla o d'altres lauors, II dr. jacens, doc. a. 1252 (RLR, iv, 251 nota). Donam an Saydo cequier per lavor d'espinachs e de juyvert, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 270). Aquell qui sembra, porga la lavor ans que la git en lo camp, Genebreda Cons. 107. Tots los arbres del verger estan fort bé e fan tots lur lavor, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 523).a) Gra que conté el dit òvul. Llavors d'anís (aromàtiques i antiespasmòdiques). Llavors dolces: les llavors d'anís que es posen a les coques i a les figues seques (Pollença). Llavor de cànem: cast. cañamones. Llavor de lli: granets planers, de color roig fosc; cast. linaza. Llavor de rave: cast. rabaniza. ¿Qui els donarà a la boca | llavors y tendres brins?, Orlandis Poes. 10.—b) Llavor de puça: grana de la planta Plantago psyllium, anomenada vulgarment saragatona. Mostatxos arreveixinats amb llavor de puça. Vidal Mem. 57.
|| 2. per ext., Sement o germen animal; cast. simiente. Llavor de cuc o de cuca: ous del cuc de seda. Ningú gos trèurer... levors de cuques de seda, doc. a. 1597 (Hist. Sóller, i, 197).Animal (ase, gall, porc, etc.) de llavor: mascle destinat a la reproducció. Car los jouenets ab la lauor crua engendren sos fills, Proc. olives 906. a) fig. Descendència. Que el cel te beneesca, llavor que en sortiràs, Atlàntida ii.
|| 3. fig. Germen, allò que és causa d'altres coses; cast. germen, semilla. Eva... per llur errada lexà lavor de frau, error, Spill 361. Sembrant llavor feconda de mil exemples, Salvà Poes. 29.
|| 4. ant. Llavor d'espinacs: bolletes de coure amb diverses puntes, que es posaven per en terra i servien per a impedir o entorpir el pas dels enemics en la guerra; cast. abrojos. Tramès a la comtessa que li trametés dues botes de lauor de spinachs de coure, Tirant, c. 24.
    Loc.
—a) No quedarà per llavor: es diu referint-se a algú, volent indicar que morirà com els altres, que no sobreviurà.—b) No voler quedar per llavor: no voler quedar desatès o oblidat; no voler deixar de participar en una cosa. El pare... volgué assomar-se a la finestra... La muller, que no's volia quedar pera llavor, volgué també ficar-se a on no la demanaven, Rond. de R. Val. 74.
    Refr.

—«De mala llavor, mai surt bon fruit».
    Var. form.
dial.: llaor (Lahor de li en una portadora, doc. a. 1431, ap. Est. Univ. x, 130; Promet pagar tota la llahor de cànem, doc. a. 1704, arx. de Montblanc); llagor.
    Fon.:
ʎəβó (or.); ʎəvó (bal.); ʎəó (Camp de Tarr.); ʎaó (Sort, Tremp, Organyà, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Gandesa, Maestrat); ʎaóɾ (Val., Al); ʎaβóɾ (Val.); ʎavóɾ (Cast., Al.); ʎawó (Pradell); ʎəwó (Mall.); ʎaɣó (Bonansa, Benavarre, Tamarit de la L., Fraga, Mequinensa).
    Intens.:
—a) Augm.: llavorassa.—b) Dim.: llavoreta, llavoretxa, llavoreua, llavoriua, llavorona.—c) Pejor: llavorota.
    Etim.:
del llatí labōre, ‘treball’, que en el llenguatge agrícola passà a significar especialment ‘treball de sembrar’, i després ‘allò amb què se sembra’.

2. LLAVOR m. ant.
Treball. Es raó que en qualque cosa on faça seruey e lauor algú, que aquella cosa lo dega pagar, Consolat, c. 282. Còmits, nauxés, cascú fa son lauor, Francesc Ferrer (Cançon. Univ. 301). Suant los mariners treballats del lauor, Alegre Transf. 39. Y auien fet ab compliment | tot son pertret hi son lauor, Somni J. Joan 1421.
    Etim.:
del llatí labōre, ‘treball’.

3. LLAVOR adv.:
V. llavors.