DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLEC, LLEGA (dial. lleca). m. i f. i adj.: cast. lego.
|| 1. No eclesiàstic. Los clergues no s'entremeten de laurar ni de mercaderies ni dels altres officis axí com fan los hòmens lecs, Llull Cont. 110. També pregava | la lega gent | devotament, Spill 7559.
|| 2. a) m. Religiós profés que no té opció a les sagrades ordes. A un feel e religiós frare lec comanassen tots los lurs béns, Llull Blanq. 9. Dins la sacristia un llec humil trobaren, Ramis Clar. 128.—b) f. Monja professa que serveix la comunitat en les feines domèstiques. Voldràs ser més beneyt que monja lleca, Aguiló Poes. 187.
|| 3. Mancat d'estudis, de coneixements en alguna matèria. Mas gens no penseu yo cerque baralles | par parlar axí, ni sia tan llech, Proc. olives 866. El senyor Rodalins no sabia disfressar la seva eixutesa ni als ulls del més llec dels subscriptors, Puig Servitud 113.
    Fon.: ʎék (or., occ., val., bal.).
    Var. form. i sinòn. || 1: laic.
    Etim.: del llatí laicu, mat. sign.

2. LLEC topon.
Nom d'un torrent del Conflent.
    Etim.: segurament d'origen pre-romà; Pierre Fouché el fa venir d'un radical *lak- (cf. AIL Cuyo, iii, 92).