Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. lleixiu
veure  2. lleixiu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLEIXIU m.
Aigua que té en dissolució sals alcalines; vulgarment, la que s'obté tractant amb aigua bullent la cendra del carbó vegetal, i que s'empra per a fer la bugada; cast. lejía. Sabons e leixius de diverses cendres, Metge Somni iii. Los ferros tres claus, la sanch lo lexiu, Passi cobles 126. Y us procuri bons llexius per rentar-vos la cara, Vilanova Obres, xi, 239. Lleixiu verge: el que s'obté posant cendra dins aigua, sense haver-la passada per la bugada. Lleixiu de capitell: el més fort, que empren els saboners per a fer el sabó. Taca de lleixiu adormit: taca groguenca que deixa el lleixiu a la roba (Aguiló Dicc.).
    Refr.
—a) «La cendra ja ha fet el lleixiu»: es diu per indicar que una persona ja és massa vella per a determinades funcions, o que ja és massa tard per a fer una cosa.—b) «Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu»: es diu referint-se a la dificultat de persuadir o de fer entrar en reflexió els estúpids (Mall., Men.).
    Fon.:
ʎəʃíw (or., bal.); ʎeʃíw, ʎeјʃíw (occ., val.); ʎiʃíw (men.).
    Etim.:
del llatí lixīviu, mat. sign.

2. LLEIXIU m. ant.
Tros de terra deixat per a edificar-hi? Et ipsos lexius de Ceuiz teneat Arnallus et si ibidem uenerit homo qui hedificare se uoluerit in ipso lexiu, hedificet illum ibi Arnall ad servicium domnus Witardi, doc. segle XII (BABL, vi, 390).
    Etim.:
sembla derivat de lleixar.