Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llençol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLENÇOL m.
|| 1. Peça de llenç, quadrangular, de grandària un poc major que la del llit al qual correspon, i que es posa per a servir d'abric en contacte immediat amb el cos del qui jeu; cast. sábana. Generalment es posa un llençol damunt i un altre davall de la persona que ocupa el llit. Les fleçades foren dejús los lençols e'l cobertor, Llull Blanq. 52. Meten-se nues al lit entre freschs lançols, Metge Somni iii. Dos lensols de quatre teles, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 418). S'esquitllà dels llençols per passejar-se per la cambra, Pons Com an., 16.
|| 2. Peça gran, de tela basta, que s'empra per a diferents usos, especialment per a dormir a l'era o a la pallissa, per a transportar garbes o palla (occ., val., bal.); també hi havia llençols especials per a col·locar-hi els pans a sobre, damunt la taula (Empordà); existeix també el llençol de planxar, amb què es cobreix la post damunt la qual les dones planxen la roba (Mall.); cast. lienzo, tela.
|| 3. fig. Porció de núvol semblant a una peça de tela. Amb un escrapuló de llençol de boira tova, Einer Capcigr. 124.
    Loc.
—a) Entregar es llençol: acomiadar-se, deixar de prestar servei un missatge o jornaler del camp (Mall.).—b) Aferrar-se, enganxar-se o apegar-se-li a algú el llençol a les anques: no despertar-se d'hora, llevar-se tard per excés de son o per peresa.—c) Agradar-li a algú el suc de llençol: esser molt dormilega (Vallès).—d) Xarop de llençol: estada en el llit per a guarir-se d'una malaltia, especialment de refredat (Mall., Men.).—e) Panxa plena i llençol net: amb l'alimentació i habitació de franc (Mall.).—f) Allargar més els peus que el llençol: excedir-se en les despeses (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «Val més espanyar sabates que llençols»: significa que convé més trescar que estar al llit per malaltia.—b) «Llençol apedaçat serveix com nou».—c) «Qui s'allarga més que es llençol, mostra es peus» (Mall., Men.).—d) «A cada bugada perdem (o es perd) un llençol»: es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits.—e) «Llençols calents fan menjar la sopa freda»: significa que els peresosos i dormilegues arriben a tornar pobres (Empordà).
    Fon.:
ʎənsɔ́ɫ (pir-or., or., eiv.); ʎansɔ́ɫ (occ.); ʎansɔ̞́ɫ (val.); ʎənsɔ̞́ɫ (mall., men.); ʎinsɔ́ɫ (Ribesaltes, Illa del Tec, Benavarre, Tamarit de la L., Fraga).
    Var. ort.
ant.: lanzol (doc. a. 1198, ap. Rev. Biblgr. Cat., iv, 7); lanczoll (doc. segle XIII, ap. BABL, vi, 475); lansol (Coll. dames 148); llensol (doc. a. 1662, Est. Univ. x, 137); linsol (doc. a. 1466, Est. Univ. xiii, 418).
    Intens.:
—a) Augm.: llençolàs, llençolarro.—b) Dim.: llençolet, llençoletxo, llençoleu, llençoliu, llençoló.—c) Pejor.: llençolot.
    Etim.:
del llatí lintĕŏlu, ‘tela de llenç’.