Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llenca
veure  llença
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLENCA f.
|| 1. Tros llarg i estret; cast. lonja (de carn), tira (de paper), lista (de tela), faja (de terra). En la dita fuyla o lenque dege aver XX reglons, doc. a. 1314 (RLR, xxx, 261). Un fexet de lenques e pessetes de drap de lana, doc. a. 1430 (ap. Aguiló Dicc.). Lo vidre trenca, | de lenç romp lenca, Spill 8424. Sota una pedra, una llenca de paper, Oller Fig. pais. 31. Per vora els marges de les llenques dels tossals, Martínez Folkl. i, 139. «El xiquet demana una llenca de pa» (Carlet).
|| 2. (dial.) Bistec (Binissalem).
    Fon.:
ʎέŋkə (or., Maó); ʎéŋkɛ (Ll.); ʎéŋka (Tortosa, Cast., Val.); ʎə́ɲсə (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); ʎə́ŋkə (Inca, Sóller, Artà, Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
llenqueta; llencota; llenqueua.
    Etim.:
incerta. Sembla possible que vingui del llatí lĭngŭa, ‘llengua’ (Rohlfs Gasc. 91), però modificat per ensordiment de l'oclusiva velar, potser per influència de lĭska, ‘llesca’.

LLENÇA f.
|| 1. ant. Cordell o veta de lli. Em plau qu'Amor me vença | e'm tinga pres ab sa invisible lença, Ausiàs March, x.
|| 2. Cordill amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret (val.); cast. tendel.
|| 3. Ormeig de pescar, consistent en un simple cordill o «mare de palangre», d'algunes braces de llarg, que es deixa enfonsat dins l'aigua, subjectat per la part superior a una roca o a una barca, i armat d'un o alguns hams escats; al cap de cert temps es cobra el cordill i es recull el peix que s'hi ha agafat (Empordà, Maresme, Costa de Llevant, Costa de Ponent, Mall., Men., Eiv.); cast. lienza, melgarejo. En caxó amb llenses y morenells, Ignor. 12. Llença forta: el cordill lligat a l'extrem d'una canya que surt per la borda d'una barca, i que porta una plomada i per esquer un peixet (Sant Pol de Mar). Llença perduda: llença molt llarga, que es tira sense fondejar, tant si ha de rossegar pel fons com si no ha d'arribar-hi (Manacor).
|| 4. Fil de la canya de pescar (Sanet).
|| 5. Cordill amb què els xiquets fan ballar la baldufa (Al., Benilloba, Vall de Gallinera, El Pinós).
    Loc.

T'he vist la llença, Manel!: es diu per indicar que s'ha descobert o endevinat la intenció que altri portava oculta (Vinaròs).
    Fon.:
ʎέnsə (or., Maó); ʎénsa (Tortosa, Val., Al.); ʎénsə (Eiv.); ʎə́nsə (Mall., Ciutadella).
    Etim.:
del llatí lĭntĕa, mat. sign. || 1.