Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llenguatge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLENGUATGE m.: cast. lenguaje.
|| 1. Expressió dels pensaments i sentiments per mitjà de la paraula. a) Conjunt de mots i maneres de combinar-los, usat i comprès per una comunitat d'homes; llengua. Per oyr ou l'ome los lenguatges e les vous, Llull Cont. 41, 1. Lo gentil saludà en son lenguatge e segons sa costuma los tres savis, Llull Gentil 12. Saber parlar diversos lenguatges, Metge Somni iii. Piques que en comun lenguatge cathalà són dites garces, Curial, iii, 1.—b) Vocabulari i fraseologia propis d'un art, d'una professió, d'una branca de la ciència, etc. No'ns importa el llenguatge del asceta, Galmés Flor 26. Segons lo llenguatge dels obradors, Vilanova Obres, iv, 96.—c) Manera com un home expressa el pensament o sentiments per mitjà de la paraula. Ta petició m'agrada i ton llenguatge, Canigó i.
|| 2. per ext., Expressió del pensament i dels sentiments per signes que substitueixen la paraula. «El llenguatge dels ulls»; «El llenguatge de les flors».
    Var.
dialectal: llengatge (Lo nostre lengatje e la nostra letra és en hebrahic, Llull Gentil 103; Sab les costumes de la terra et entén lo lengage, doc. a. 1330, Anuari IEC, ii, 318; Lo llengatge dels auceys en l'ayre, Víct. Cat., Sol. 112).
    Fon.:
ʎəŋgwáʤə, ʎəŋgáʤə (or., bal.); ʎeŋgwáʤe, ʎeŋgáʤe (occ.); ʎeŋgwáʧe (val.).
    Etim.:
derivat de llengua amb el sufix -atge (<llatí -atĭcu).