DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLENGUT, -UDA adj.
|| 1. Que té la llengua grossa o llarga (men.). a) m. Ocell de l'espècie Iunx torquilla (Olot); cast. hormiguero, torcecuello.
|| 2. Llenguerut; cast. charlador, lenguaraz. Guarde't de la dona vana e lenguda no escamp en les tues orelles verins de mort, Canals Carta, c. 58. La lengua y morros | restaren forros | a ser lenguda, Spill 10425. El més llengut increpa al minyó, Bergue Fables 87.
    Refr.
—«Més parla el mut que el llengut» (val.).
    Fon.: ʎəŋgút (or., bal.); ʎeŋgút (occ., val.).
    Intens.: llengudàs, -assa; llengudet, -eta; llengudot, -ota.