DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLENY m. ant.
Vaixell marítim; embarcació; cast. buque. Leyn cubert, paga... V s. II dr., Leuda Coll., a. 1249. Exien dels leyns en què durmien de nuyt, Jaume I, Cròn. 114. En axí com la nau o'l leny con hom lo vara o'l trau, cové que los hòmens qui'l tiren que s'avenga la forsa de cascú ensems, Llull Cont. 85, 5. Lo rey en Jaume manà fer galeres e lenys, Desclot Cròn., c. 30. Leny de vandes qui vaia o venga d'Ultramar, pach lo buch setanta sòlidos. Item: leny gros, qui sia de una cuberta..., pach set libras lo buch, doc. a. 1341 (Capmany Mem. iv, 101). Fem apparellar en Barcelona dos bons lenys armats, Pere IV, Cròn. 124. Que no sia ningú qui's gos acordar ab algun leny o altra fusta de rems, doc. a. 1385 (BSAL, ix, 14). Havia lla certs lenys e altres vexells, doc. a. 1392 (Ardits, i, 31).
    Etim.: del llatí lĭgnu, ‘fusta’; l'evolució semàntíca és la mateixa del llatí fūste, català fusta, que en català antic tenia també el significat de ‘embarcació’.

2. LLENY adv.
Lluny (Bonansa). «Per anar-hi a peu és massa lleny».
    Etim.: de lluny, modificat probablement per influència del castellà lejos.