LLEPA m. i f. i adj. Adulador servil (Tarr., Mall., Men.); cast. lameculos. Era llest y servicient... y com també tenia molt de llepa, s'havia sabut conquistar l'estimació del patró, Penya Mos. iii, 199. Fon.: ʎépə (or., bal.). Etim.: derivat postverbal de llepar.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.