DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEPADA f.
|| 1. Acció de llepar; passada de la llengua; cast. lamedura. Ni se pegava tantes llepades instantànees an es mostatxillos, Maura Aygof. 9. Una vegada llest va donar quatre llepades a la cullera, Massó Croq. 180.
|| 2. Senyal que fa el fregadís o el contacte d'una cosa que es destiny; capa prima d'una substància damunt una superfície; cast. velo, paño. Se podia escorcollar tot de cap a peus sens trobar-hi una llepada de pols, Víct. Cat., Sol. 79. Llepada de neu: nevada prima, escassa, que tot just arriba a cobrir el terreny. Llepada de fems: capa prima de fems posada a la terra (Penedès). Llepada de sabó: residu de sabó que queda a la roba no prou esbandida (Empordà). Llepado d'arna: senyal d'arnes consistent només en un poc de ratllat a la roba, sense arribar a foradar-la (Empordà).
|| 3. Llepada de bou: reveixí de cabells alçats damunt el front, com el pèl d'un bou que s'ha llepat (Bal.).
    Fon.: ʎəpáðə (or., bal.); ʎepáðɛ, ʎepáða (occ.); ʎepá (val.).
    Intens.: llepadassa; llepadeta; llepadeua; llepadota.