Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llepar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEPAR v. tr.
|| 1. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa; cast. lamer. Una volp lepaua aquella sanch, Llull Felix, pt. viii, c. 5. La leona vench e lapà'm tota la persona, Eximplis, i, 106. I la fera els peus llepava | de la mare de Caín, Alcover Poem. Bíbl. 13. Llepar-se els dits, o els llavis, o els bigotis, d'una cosa: fer-se'n un llepadits, sentir-ne gran plaer, trobar-la molt gustosa. He fet un negoci que te'n lleparàs es dits, Ignor. 74.
|| 2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrènyer; cast. rozar, lamer. Ses tranquiles ones just llepan ses roques, Roq. 32.
|| 3. fig. Llevar la part superficial d'una cosa. a) Treure del tap alguna petita llepia (St. Feliu de G., entre els tapers).—b) Emportar-se alguna petita porció en un repartiment.
|| 4. fig. Adular servilment; cast. halagar, hacer carantoñas, lamer. Més expressivament i amb grosseria es diu llepar el cul.
    Refr.
—a) «Qui corre, llepa; qui seu, s'asseca» (Empordà).—b) «Molts se n'entren llepant i se'n surten (o «se n'ixen») mossegant»: es diu referint-se als qui es posen en un assumpte amb una intenció aparentment pacífica i acaben irritant-se.—c) «Llepa amb la boca i mossega amb la cua»: es diu al·ludint als qui fan la bona però porten males intencions i procuren fer mal amagadament.—d) «Més es trau llepant que mossegant»: vol dir que convé més anar a les bones que a les males.—e) «La boira ve llepant i marxa mossegant»: es diu pels perjudicis que la boira causa als camps (Urgell, Segarra).—f) «Llepant llepant puja el llibant»: significa que amb calma i sense presses arriba a obtenir-se allò que es vol.—g) «Qui llepa més que no sol, o et té de menester, o trair-te vol».—h) «Bou sense cabrestol, se llepa allà on vol» (Santanyí).—i) «Per amor del bou, llepa el llop l'arada»: vol dir que per a obtenir certs beneficis cal acceptar algunes molèsties (Empordà, Garrotxa).
    Fon.:
ʎəpá (or., bal.); ʎepá (occ.); ʎepáɾ (val.).
    Etim.:
d'un verb onomatopeic *lappare, mat. sign. || 1, segons Meyer-Lübke REW 4905.