DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEST, LLESTA
I. ant. part. pass. de llegir. Fo maravellat Blanquerna com hac lestes les paraules qui eren escrites, Llull Blanq. 42. A mi par haver lest que fe e veritat stan ligades, Tirant, c. 195. Vols dir que de auctoritats prou ne has llestes, Metge Somni i. Tot quant n'e lest a dolorir me val, Ausiàs March xciii.
II. || 1. adj. Viu d'enteniment; prompte per a comprendre: cast. listo. Saul era hom bo e fort e lest entre los altros fills de Israel, Serra Gèn. 96. Viu y llest com un esquirolet, Pons Auca 26.
|| 2. Prompte, ràpid (per al treball, per a una acció qualsevol); cast. ligero, rápido. Quan llest descaragola's lleig drac d'ulls flamejants, Atlàntida ii. Una mà més llesta que les altres, Casellas Sots 17. «Vaig esser molt llest a agafar el nen quan queia».
|| 3. Acabat, portat a la fi deguda; completament fet; cast. listo, terminado. Quedà llesta sa part superior del presbiteri, doc. a. 1827 (Hist. Sóller, ii, 257). No va trigar gaire a donar-se l'assumpte per llest, Massó Croq. 48. Per por de que ses coques comanades no estassen llestes, Rosselló Many. 202.
|| 4. Lliure d'una feina per haver-la acabada; cast. listo. «Ara ja estic llest d'escriure; ja podem sortir». Es temps d'un credo 'stig llesta, Aguiló Poes. 108. No més tens de posar quatre banderetes, y llestos!, Vilanova Obres, xi, 16. a) iròn. Perdut sense remei. Si no prenia un determini, estava llest, Einer Capcigr. 26. Un amo qui no té bons esplets, està llest, Pons Llar 31.
|| 5. Fi, llis, sense grops (Ribagorça, Camp de Tarr.); cast. liso. Es diu especialment de la fusta.
III. ant. Selecte; legítim, conforme a llei. La qual sabor serà feta de canyella bona e lesta, Arn. Vil. ii, 246. Ab molta dificultat se troba moneda que sia llesta y de just pes, doc. a. 1609 (Geogr. Barc. 716).
    Refr.
—«A un llest, un prest»: es diu parlant d'un assumpte en què qualcú volia obrar amb excessiva vivor i enganyar els altres, i ha estat enganyat per un de més viu que ell.
    Fon.: ʎést (or., occ., val., bal.).
    Intens.: llestet, -eta; llestàs, -assa; llestot, -ota; llestarró, -ona; llestíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí lĕctum, ‘llegit, escollit’, part. pass. de legĕre ‘llegir, escollir’, amb la c convertida en s per influència d'altres participis com vist, quest, o de l'adverbi i adjectiu prest. Per a les accepcions del paràgraf II s'havien donat altres etimologies com a possibles (ant. alt-alem. hlesten ‘carregat’, list ‘prudent, astut’, etc.), però totes ofereixen dificultats serioses i no semblen preferibles a la que hem donada, que ja fou posada com a segura per Coromines (AIL Cuyo, iii, 176).