DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLETANIA f.: cast. letanía.
|| 1. Pregària consistent en una sèrie d'invocacions a la Mare de Déu, a Jesucrist o als Sants. Los prelats damunt dits comensen a dir la letania, Ordin. Palat. Los àngels mostraren-li la letania cantada, Eximplis, i, 100. Dèsprés de sa corona vengueren ses estacions, lletanies y els passos, Ignor. 33. a) pl. Lledànies; processons de rogativa. Lletanies majors: la processó que es fa el dia de Sant Marc. Lletanies menors: les que es fan els tres dies abans de l'Ascensió. En les letanies de Mayg, Cost. Tort. 117.
|| 2. fig. Enfilall, tirallonga; enumeració llarga de coses semblants. «Me va donar una llista on hi havia una lletania de noms». «Quina lletania de renecs, que ens ha tirat aquest homenot!». Ans ne porta una gran letania, Somni J. Joan 1433. Sa mestresseta conta a sa senyora per centèsima vegada sa lletania de sa misèria, Roq. 34. Allargar la lletania: prolongar una enumeració o llista monòtona de coses.
    Fon.: ʎətəníə (or., bal.); ʎetanía (occ., val.).
    Etim.: del llatí ecles. letania (< gr. λιτανεία), ‘pregària’.