Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lleuda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEUDA f. ant.
Tribut que es pagava per l'entrada de mercaderies dins una vila o altre lloc; cast. lezda. Feu franchs de ters de leudes de honors per tria milia sols, doc. a. 1197 (Est. Univ. x, 186). No'n deu dar leuda, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Fer e posar peatge e noua leuda al regne de Malorcha, doc. a. 1278 (BSAL, vii, 44). Tot mercader o altre hom qui pas moneda per lo pas del Voló o Cocliure... sia quiti que no pac res de leuda, doc. a. 1309 (RLR, viii, 67). Encara que sien franchs de leudes e de tots peatges, Pere IV, Cròn. 204. No volien consentir en la dita vila d'Alacant que'l dret de leuda fos collit, doc. a. 1418 (Arx. Gral. R. Val.).
    Etim.:
del llatí lĭcĭta, ‘permesa’ (Meyer-Lübke REW 5019). Cal donar per inacceptable l'ètim àrab proposat per Eguílaz Glos. 438.