DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEUGER, -ERA adj.: cast. ligero.
|| 1. De poc pes. Les parts que són leugeres se mouen a ensús, Llull Felix, pt. iv, c. 7. Lo ayre és més leuger de la aygua, Alegre Transf. 3.
|| 2. Poc intens; de poca importància, força o gravetat. Per leugeres coses, Llull Cavall. 25. Lo un de vi cuyt ben leuger e l'altre vinagre, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129). Una tos lleugera com la que li queda del catarro, Pons Auca 206. Lleujeres sospites, Penya Mos. iii, 137.
|| 3. Fàcil de fer; que no molesta gaire o no costa treball. No és null home qui no les pusca aver, tant són leugeres coses d'aver, Llull Cont. 131, 15. Amor fa semblar los trebayls qui són greus esser leugers, Llull Gentil 279. Hauer per leugera tota penitència, Eximplis, ii, 159. Li fon manada | una primera | ley prou laugera | que la's servàs, Spill 10361. a) adv. Fàcilment. Molt pus leuger los sotzmetrets que palla, Anònim (Cançon. Univ. 256).
|| 4. Lliure i ràpid de moviments; àgil, veloç. Lo cauall és bèstia leugera, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Los hòmens de peu qui eren exits axí lleugers, Muntaner Cròn., c. 227. Qui't prestarà leugeres ales, Tirant, c. 390. L'arma... béns e virtuts ab leuger peu encalça, Ausiàs March, lxxxvii. Pierres cavalcà sobre lo seu cavall, que era molt lleuger, Comalada Pierres Prov. 45. Y tots los dies mires tornar cent naus lleugeres, Llorente Versos, ii, 47. Volgué escapar lleugera, Costa Trad. 185. a) La lleugera: nom que es dóna a la tramuntana (Olost, ap. BDC, ii).
|| 5. fig. Que obra fàcilment. Era ferm en lo mal... fàcil e leuger a fer moltes vanitats, difícil a fer honestats, Oliver Exc. 76.
|| 6. fig. Mancat de fermesa de caràcter; mancat de serietat. Esta cosa fem per les gents que no'ns tenguen per home leuger en nostres feyts, Jaume I, Cròn. 139. O com est foll e de leugera creença, Metge Somni iii. A la lleugera o De lleuger: de manera fàcil i inconsiderada. Aquesta faula vol dir que la enveja no's pot llevar de lleuger, Faules Isòp. 27. No m'entusiasmo a la lleugera, Oller Rur. Urb. 103. Poesia lleugera: poesia poc profunda. Música lleugera: música frívola, que no emociona gaire.
Lleuger o Llauger: llin. existent a Ripoll, Cornellà, Lloret de Mar, Canet de Mar, Mataró, Barc., Mall.
    Loc.—a) Lleuger com una palla: de molt poc pes.—b) Lleuger com una daina o com una mostela: molt àgil o veloç.
    Var. form. (vulgarismes): geuger (Aguiló Poes. 172); juger (Aurora 255).
    Fon.: ʎəwʒé (pir-or., or., bal.); ʎawʒé (Pobla de S., Balaguer); ʎawʒέ (Isavarri, Sort); ʎawʤé (Fraga, Ll.); ʎawʤéɾ (Cast., Al.); ʎawʧéɾ (Val.); ʎuʒé (Oleta, Martinet); ʒəwʒé, ʒuʒé (mall. vulgar).
    Intens.: lleugeret, -eta; lleugerot, -ota; lleugeríssim, -íssima.
    Etim.: del llatí vulgar *leviariu, derivat de lĕvis, mat. sign. || 1, 2. El llinatge Llauger pot esser una simple aplicació onomàstica de l'adj. lleuger (cf. el cognom espanyol Ligero), però també pot venir del nom propi germ. Leudogariu (cf. Aebischer Onom. 26), com el nom francès de Saint Léger.