DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEURE
|| 1. v. intr. a) ant. Esser lícit, permès; cast. ser lícito, ser permitido. A negun hom no lega aquesta pàgina de nostre constitució trencar, doc. mitjan segle XIII (Miret Templers 342). Lo nostre enteniment ni pot apercebre sa poca quantitat ni li leu que pusca atènyer son curriment e sa yvassea, Llull Cont. 20, 12. Esser llegut: esser lícit. A mi no era legut amagar veritat, Genebreda Cons. 40. No'l pories ne t'és legut tocar, Metge Somni i. No era cosa leguda que ten pública fembra con aquella anàs per lo seu rastre, Eximplis, ii, 53.—b) Haver-hi temps hàbil, ocasió (Gir., Empordà, Penedès, Mall.). «No em lleu»: no puc, no tinc temps. «Ha dit que si li llevia, ja hi aniria». «Jo també voldria anar-hi, però mai me lleu». Ja mos acabaràs s'histori un altre dia, en lleure, Roq. 31. La gent que no sap lletra o no li lleu es lletgir, Alcover Cont. 92. Encara no m'ha llegut d'anar-hi, Ruyra Pinya, ii, 17. A empentes i gavells, quan me lleguia de sa mar, hem replantat sa meua quintana, Ruyra Pinya, ii, 166.
|| 2. m. Temps hàbil o sobrer; temps disponible (Gir., Empordà, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Priorat); cast. tiempo, ocio. «Si tinc lleure aniré a la funció». Un ofici que omplís sos lleures, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 13). Esmerça tots els seus lleures en fer paret, Girbal Oratjol 30. Així que tenia lleure d'alçar el cap, ja estava menjant-se-la amb els ulls, Ruyra Pinya, i, 43. Els lleures solitaris, les penes somnioses, Carner Monj.32. Per a estrènyer ton cor, el garfidor neguit espera, d'amagat, un lleure, Carner Ofrena 218.
    Refr.
—«A les deu, ves-te'n al llit si et lleu» (Penedès). Aquest refrany es sol completar dient: «Tant si et lleu com si no et lleu, ves-te'n al llit a les deu» (Penedès, Camp de Tarr.).
    Fon.: ʎέwɾə (or.); ʎə́wɾə (mall.).
    Etim.: del llatí lĭcere, mat. sign. || 1 a.