DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLIBANT m.
Corda gruixuda, com la que s'empra en la corriola d'un pou, per a pujar materials a les bastides de construcció, per a estirar una embarcació cap a terra, etc.; cast. maroma, sirga, guindaleza. Tenim anotada l'aparició del mot libans, pl., en un document de l'any 1359 existent a l'arxiu municipal de Barcelona; no tenim recollida la frase on apareix, però sí aquestes, posteriors: Un livant de canym gros, doc. a. 1417 (BSAL, xx, 136); Un argue ab dos libans trencats, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131); Tres dotzenes de libans d'espart de XXXII canes cascun liban, doc. a. 1433 (Arx. Gral. R. Val.); Una corriola gornida de ferre ab un libant covinent, Inv. Grau 1489. «Em menjaria un llibant»: es diu per significar que es té molta fam (Palma).
    Refr.
—«Llepant llepant, puja el llibant».
    Fon.: ʎiβán (or., occ.); ʎiβánt (mall., men.).
    Intens.: llibantàs, llibantarro, llibantet, llibanteu, llibantó, llibantot.
    Etim.: de l'àrab libān, ‘corda per a estirar les embarcacions contra corrent’, introduït en català probablement per via del genovès (cf. Vidos Storia 463 ss.).