Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llibertat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLIBERTAT f.
|| 1. Qualitat o condició de lliure; cast. libertad. Si u feya, no se'n seguiria la libertat qui's convé al mèrit, Llull Blanq. 3. No és offici seu ne ha senyoria alguna en les coses que estan en libertat de arbitre, Metge Somni iv. Per posar en libertat tant de poble crestià, Tirant, c. 8. Especialment: a) Estat i condició dels ciutadans que poden exercir llurs drets. Molt amen haver libertat e ahiren senyoria, Eximenis, Dotzèn del Crestià, c. 223 (ap. Aguiló Dicc.). Llibertat de consciència: facultat de professar qualsevol religió. Llibertat de cultes: facultat de practicar públicament els actes de qualsevol religió. Llibertat de comerç: facultat de comprar i vendre sense limitació ni intervenció reguladora de l'Estat. Llibertat de treball: dret individual d'escollir i exercir el treball que es vulgui.—b) Cadascun dels drets reconeguts pel monarca o per la llei a un poble o altra comunitat. Jurà usatges e llibertats a tot cathalà, Muntaner Cròn., c. 293. Confirmam-los llurs privilegis e libertats antigues, Pere IV, Cròn. 148.
|| 2. Abús o extralimitació en l'ús d'un dret; cast. libertad. «No em puc prendre aquesta llibertat». Certes llibertats profanes que se permet sovint la gent jove dins es temple, Roq. 9. Ses llibertats que es prenen molts, Alcover Cont. 171.
    Refr.

—«Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap».
    Fon.:
ʎiβəɾtát (or., bal.); ʎiβeɾtát (occ., val.).
    Etim.:
pres del llatí libertate, mat. sign.