DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATLLICENCIAR v. tr.
|| 1. Donar llicència; permetre; cast. licenciar, permitir. a) Amb complement indirecte de persona. Sènyer ver Déus qui licenciats a hom tot so qui us ve en plaer ni en grat e qui vedats a hom tot so que us volets, Llull Cont. 107, 13. Dien que ha licenciat que prenguen totes fustes que tròpien, doc. a. 1435 (BSAL, viii, 362).—b) Amb complement directe de persona. Null hom no és licenciat en desamar en son pruxme nulla cosa, Llull Cont. 279, 30. L'enteniment és licenciat de entendre la trinitat, Llull Dem. 35.
|| 2. Donar permís per a anar-se'n, per a deixar el servei que prestava, per a sortir de l'obligació en què estava; cast. licenciar. E licenciam les dites corts, Pere IV, Cròn. 320. E licentiades les dites corts, partim de Tortosa, ibid. 377. Demanam vos plàcia licenciar lo dit en Ramon Dezplà e que isqua de la rehena en què sta, doc. a. 1447 (Capmany Mem. ii, 272). Per vós amar yo'ls vull licenciar, Ausiàs March, cix. No sé per quina raó en la tècnica agrícola... llicenciaren la legió de dones i al·lotes que entrecavaven, Vidal Mem. 34.
|| 3. Conferir el grau de llicenciat; cast. licenciar. a) refl. Obtenir el grau de llicenciat.
Fon.: ʎisənsiá (Barc., Mall.); ʎisensiáɾ (Val.); ʎəsənsiá (mall. i men. vulgar).
Etim.: derivat de llicència.