DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLIGA f.: cast. liga.
|| 1. Unió harmònica, de concòrdia. Yo port delit, havent ab dolor liga, Ausiàs March xcviii. Entre los vèrgens e natura angèlica ha tostemps una gran ligua e parentesch, Villena Vita Chr., c. 238. Especialment: a) Unió ofensiva o defensiva entre diferents Estats, sobirans o altres poders. Veureu lo gran vicari... que vindrà molt contrari a les comunes, veureu fer la gran lliga, Turmeda Prof., decl. 67.—b) Associació per a fer triomfar certs principis, per a conseguir un fi comú. Aquells feroces lops, alegres de la amistat e liga de Pilat ab Herodes, Cartoxà IV, 41 vo. Los sarts rebelles hauien feyta liga o confederació ab aquells maluats moros blanchs genouesos, Boades Feyts 399. Haurian de fer una lliga per protegir es teatro, Roq. 50. Fer lliga a part: ajuntar-se i acordar-se amb una fracció de gent, separadament de la majoria.
|| 2. Estirp, ascendència. Princep, a vós, qu' exit sou d'alta lligua, Masdovelles 163. «Aquest és boig, i ja en ve de lliga»: ja en ve de família, de raça (Ll.).
|| 3. Porció d'un metall que es mescla amb un de més fi, per a la fabricació de moneda o de joies. Met hom en lo march del or fi liga d'argent, doc. a. 1356 (Botet Mon. iii, 325). Metall qui entre en fundició e lliga e sosteniment e de riells cobrats, doc. a. 1415 (ibid. iii, 431). E, mès al foch, en fum se'n va la liga, Ausiàs March, xciv. Ver or sens liga, Spill 10912.
|| 4. (per castellanisme) Trobiguera. Lligues, veta o tireta de lligar los calsots desota del genoll, Torra Dicc.
    Fon.: ʎíɣə (or., bal.); ʎíɣɛ (Ll.); ʎíɣa (Tortosa, val.); ʎíʝə (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença).
    Etim.: derivat postverbal de lligar.