Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lligar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLIGAR v. tr.
|| 1. Estrènyer plegades dues o més coses perquè no se separin, valent-se de corda, cordill, veta, cadena o altre instrument constrictiu; fermar, subjectar una cosa a una altra; envoltar perquè no es desfaci o separi; cast. ligar, atar. De l'església pres e mans ligades menaren-lo, doc. segle XII (Pujol Docs. 15). Haguem nostra capelina ligada en la testa, Jaume I, Cròn. 105. Nafrat me veés e no'm ligàs mes nafres, Llull Cont. 58. Si tota la mata lligats ab una corda bé forts, Muntaner Cròn., c. 292. Tres lances ensemps ligades, a tart se poden trencar, Turmeda Diuis. 31. Ligaren-lo prest a un fret pilar, Passi cobles 47. Rompent la camisa comencí a ligar la sua fresca nafra, Alegre Transf. 64. Gitat dintre de la mar ab una gran pedra ligada al coll, Boades Feyts 42. Lligar algú com un Crist: fermar-lo de mans, portar-lo pres i fermat. Especialment: a) Reunir les espigues en garbes i fermar-les (or., occ., bal.).—b) ant. Enquadernar. Aquell libre... que vós havets fet transladar e ligar, doc. a. 1367 (Rubió Docs. cult. ii, 155). De unes hores del senyor Rey... com en ligar aquelles ab cubertes de fust, doc. a. 1443 (Arx. Gral. R. Val.).—c) Unir amb gafes de metall els trossos d'un recipient de terrissa trencat (men.); cast. lañar.
|| 2. fig. Subjectar; impedir d'obrar; privar l'acció; cast. ligar, atar. «Tenir les mans lligades»: no poder fer allò que es vol. «Tenir la llengua lligada»: tenir un motiu per a no dir allò que es voldria dir. Com nualosa és la pensa e fortment ligada, en la qual les dites coses regnen!, Genebreda Cons. 56. Los apetits sensuals l'arma liguen, Ausiàs March, lxxxvii. En lo dormir tots los sentiments són ligats, Albert G., Ques. 22 vo. Sense lligar la llibertat a una dona de bé, Víct. Cat., Ombr. 57. Especialment: a) ant. Fetillar, privar qualcú, per mitjans màgics, de fer ses voluntats. Me feu apendre | saber d'ull pendre, | de fitillar | e de ligar, Spill 6122. Cercant, mudant | fins als astròlechs... | d'ells ser ligada, | enfitillada | li feyen creure, Spill 4627.
|| 3. Unir dues o més coses de manera que hi hagi entre elles un encadenament, no hi hagi interrupció, que formin un tot homogeni; cast. ligar. En quina forma són ligats los elements entre ells, Metge Somni iv. Los ligaments comuns ligants lo cap ab lo coll, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 3. Per aquesta túnica sta l'ull ligat e sospès al cràneo, Albert G., Ques. 77. Lligant-se en chor feréstec del mar amb los renills, Atlàntida ix. Com lliga les idees ardenta inspiració, Canigó i. Especialment: a) Incorporar un líquid a una pasta per aclarir-la d'una manera uniforme, sense grumolls. Quedarian malament y no sabrian lligar la pasta, Vilanova Obres, xi, 133.—b) Mesclar una porció de metall amb l'or o l'argent.—c) Lligar el pit: prendre el pit de la mare un infant de mamella (Men.).—d) Lligar les lletres: escriure-les de manera que apareixin unides per un traç.—e) Lligar les notes (musicals): cantar-les o executar-les sense separació o interrupció entre una i altra.
|| 4. Unir amb relacions d'amistat, de societat, d'aliança, etc.; cast. ligar. «Sempre ens ha lligat una amistat molt ferma». Justícia e les altres virtuts se enlacen e's liguen contra supèrbia, Llull Intenció 352. Regne e congregació sta en diverses personas ligadas, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 10. Lo comte... tornà als moros e ligà's ab ells e donà'ls passatge per sa terra, Tomic Hist. 30.
|| 5. intr. Concordar; tenir connexió; adir-se, anar bé una cosa amb una altra; cast. ligar, concordar. Aquestes coses no lliguen, Lacavalleria Gazoph. Tot lo que he escrit lliga molt bé am so teu cervell, Roq. 8. El que ell en pensa és cosa que no lliga amb la realitat, Plana Sta. Mar. 69. «Aquestes cartes no lliguen»: aquestes cartes (de jugar) no són del mateix coll. Tenir lligat: en el joc de truc, tenir dues cartes del mateix coll (Mall.).
|| 6. Arreglar el cap d'una dona, pentinant-la, abillant-l'hi, posant-lo bé d'aspecte; cast. tocar. Al matí exia del lit ab la cara verda e grogua... tant contrària al que aparia com havia agut espay de liguar-se, Corbatxo 70. Quan me lligue e m'estire les celles e prench lo mirall, Sermons SVF, i, 137. La princesa... trobaren-la que staua en lo retret que's ligaua, Tirant, c. 210. Viu una recambra... en la qual Laquesis s'acostumaua ligar e metre a punt, Curial, i, 24.
|| 7. ant. Portar al cap, per a cobrir-lo o adornar-lo; cast. tocar. Les juyes deuen portar aldifara... e no deuen ligar savena ne vestir vestidures crestianesques, Cost. Tort. I, ix, 3.
|| 8. ant. (substantivat) m. Peça d'adorn per al cap o per al vestit femení; cast. arreo, aderezo. Que naguna dona de Barchinona no gos portar en savena ne en neguns ligars perles ne peres precioses, doc. a. 1313 (Catalana, x, 196). De fil d'aur o d'argent ne ligars ne altres arreus, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181). La senyora Merguis qui's viu despullada de les sues vestadures e dels seus ligars tan richs que tenia, acceptat la sua pura alcandora, Jacob Xalabin 21 vo. Item vuit ligars de vels bons, doc. a. 1528 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 9. intr. Lleure, venir bé, haver-hi temps i ocasió (Eiv.); cast. venir bien, haber tiempo. «Si em lliga, vindré a veure-us». «¿Te lligarà fer aquesta feina?» (Eiv.).
    Loc.
—a) Lligar mosques: entretenir-se en coses menudes i llaguioses (Empordà, Lluçanès). «Abans no hauré lligat totes les mosques, ja serà fosc».—b) Lligar caps: establir relació entre diferents fets i deduir-ne conseqüències.—c) Vuits i nous i cartes que no lliguen: coses sense importància o que no tenen relació amb l'assumpte principal.—d) No lligar ni deslligar: no resoldre res, no treure de cap dificultat.—e) Lligar a dos caps la botifarra: tenir entre mans dos assumptes o negocis al mateix temps (val.).
    Refr.
—a) «Lliga l'ase a on l'amo vol»: recomana que s'obeeixin sempre les indicacions dels superiors, com a norma per a estar bé amb ells i treure'n profit.—b) «Lliga bé es primer manat, si vols fer bona falcada»: recomana prudència en el començament d'una empresa o d'un negoci (Men.).—c) «Qui bé lliga, bé deslliga»: vol dir que cal fer les coses amb esment des del principi, si volem acabar-les així com cal.
    Fon.:
ʎiɣá (pir-or., or., occ., bal.); ʎiɣáɾ (val.); ʎiʝá (Palma, Manacor, Pollença); ʎiʝέ̞ (Felanitx).
    Sinòn.:
fermar, nugar.
    Etim.:
del llatí lĭgāre, mat. sign.