DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLISCAR v.
|| 1. tr. Fregar fins a fer tornar llis; cast. alisar. So que volràs que sia ben lis, tu ho pleneràs liscant liscant fins que tu conexeràs que romangua de bona cruxa, Confits 119. Una casa baixa amb el frontis sense rebatre ni lliscar, Ruyra Pinya, ii, 151.
|| 2. intr. Moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció; moure's una cosa en relació a la que l'aguanta, per insuficiència de fricció; cast. resbalar, deslizarse. La espasa li ha lliscat de les mans, Lacavalleria Gazoph. Jo llisch tot lo llarch de aquest camí; per tot aquest camí jo no fas sinó lliscar, ibid. L'espardenya la salvava de lliscar més de pressa, Massó Croq. 80. a) per ext. Moure's suaument i sense oscil·lacions. Rieronets hi llisquen i fonts arruixadores, Atlàntida ii. Entren lliscant les barques al mar, Maragall Enllà 9.—b) fig. Lliscaven reposadament les hores, Víct. Cat., Ombr. 62.
    Fon.: ʎiská (or., occ.).
    Sinòn.: esquitllar; llenegar; relliscar; esvarar.
    Etim.: sembla venir d'una forma llatina *līsicare, mat. sign., derivada de līsiu, ‘llis’.