Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llista
veure  llistà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLISTA f.
|| 1. Ratlla o faixa de color diferent o de relleu, en una tela, especialment en la direcció de l'ordit; cast. lista, franja. Un mantell de sendat... ab listes a traués ab cordes uerts, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Un coxí de girasol ab listes morades et blanques, doc. a. 1373 (ibid.). Una corretja de argent ab parix de carmesí ab listes d'or, doc. a. 1497 (BSAL, vii, 451). Unes estovalles de llistes blaves, doc. a. 1724 (arx. de Fulleda). a) Passades de color o de gruix diferent del de la trama general, que es teixeixen al començament i a l'acabament de cada tros de roba perquè no se'n pugui tallar sense conèixer-s'hi. En cascun cap una lista del dit fil d'ampla de hun quart de palm, doc. a. 1391 (BSAL, xxii, 211). Altra tauellola de filampua ab flocadura verda als caps lista naranjada, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 284).
|| 2. Tela prima, generalment de cotó, l'ordit de la qual està disposat de manera que forma ratlles de diferent color; vulgarment es diu llista tota tela que no sigui de llana, sobretot si és prima i fa ratlles o daus (Mall., Men.); cast. dril, mahón. Dos matalasos, lo un de llista de metelàs y lo altre de llista de daus, doc. a. 1722 (BSAL, vii, 304). Llista de moro: roba forta, de drap, que servia per a vestits de caçador. Llista oliera: roba roja, sense tenyir, que servia per a vestits de treball. Llista fosca: era mesclada de seda i cotó, i n'hi havia de diferents mostres i dibuixos. Llista retort: és de cotó torçut de diferents caps. Llista d'Holanda: tela de què en el segle XVIII folraven banquets, respatllers de cadires i tamborets i en feien pavellons (segons Aguiló Dicc.).
|| 3. Cinta o veta per a lligar, cenyir o adornar (val.); cast. cinta. Una cana e miga de lista morisca de tres dits de ample, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Les nenes nuguen també al pal unes cintes, les llistes que demanen a crits, Salvador FB 105. Portar llista: sostenir les cintes que pengen d'un baül de mort, quan el porten al cementeri (Gandia).
|| 4. Llenca de fusta llarga i estreta; cast. lista, listón. Especialment: a) Cadascun dels barrons perpendiculars de les menjadores (Belltall, ap. BDC, xx, 120).
|| 5. pl. Boires esprimatxades i mogudes pel vent (Camprodon).
|| 6. Peix llarguerut, de l'espècie Trachypterus taenia (Esteve Vocab. peixos 155).
|| 7. Full de paper en què hi ha escrita una sèrie de noms de persones o de coses; la mateixa sèrie; cast. lista. La lista dels quals a V. S. se remet, doc. a. 1515 (Hist. Sóller, i, 72). Tindreu compta a los qui no podran aprendra de tirar bé y los posareu ab una llista, doc. a. 1627 (ibid. ii, 17).Bestiar de llista: el que es destina a esser venut, i del qual, en triar-lo, fan una llista. Llista d'embarc: document que l'Estat lliura a les companyies de navegació perquè aquestes puguin acreditar el cobrament dels transports oficials. Llista de correus: negociat postal a on va dirigida la correspondència destinada a persones que no tenen lloc de residència fix. Llista electoral: relació de noms i domicilis de les persones que tenen dret a votar en les eleccions per a càrrecs públics. Passar llista: cridar per llur nom les persones que figuren a una llista, especialment a la milícia, als establiments docents, etc. a) Acte de passar llista. Si avuy no compareix puntual a la llista, Vilanova Obres, xi, 83.
    Fon.:
ʎístə (or., bal.); ʎístɛ, ʎísta (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: llistassa, llistarra, llistarrassa.—b) Dim.: llisteta, llistetxa, llisteua, llistiua, llistona, llistoia.—c) Pejor.: llistota, llistot.
    Etim.:
del germ. lista, ‘llenca’.

LLISTÀ m.
Basseta d'oli que escampa un banc de sardina (BDC, xiv, 36).