DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLIURADOR, -ORA m. i f. i adj.
Que lliura; cast. librador. Especialment: a) El qui gira una lletra de canvi i ordena que es pagui.
    Etim.: derivat de lliurar, amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. LLIURADOR, -ORA adj.
Que ha de lliurar-se o posar-se en mans d'algú; cast. entregable. Als nostres sobrecochs les viandes per ells a nós portadores seran liuradores, Ordin. Palat. 41.
    Etim.: derivat de lliurar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).

3. LLIURADOR (i dialectalment llaurador). m.
|| 1. Recipient de metall, a manera de pala còncava, que serveix per a trasbalsar grans, farines, etc., del lloc on es guarden a la balança o a altre lloc; cast. librador. Tres liuradors o cresols de aram, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca, de Val.). Ab la paleta del braser o ab un llauradó n'hi omplia mitja coxinera, Vilanova Obres, ix. 154.
    Fon.: ʎiwɾəðó (Vic, Mall.); ʎiwɾaðó (Tortosa); ʎəwɾəðó (Empordà, Barc.).
    Etim.: del llatí *libĕratōriu, ‘instrument per a lliurar’.

4. LLIURADOR m.
Aspi (Esterri). V. lliura, art. 2.