Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. lliurador
veure  2. lliurador
veure  3. lliurador
veure  4. lliurador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLIURADOR, -ORA m. i f. i adj.
Que lliura; cast. librador. Especialment: a) El qui gira una lletra de canvi i ordena que es pagui.
    Etim.:
derivat de lliurar, amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. LLIURADOR, -ORA adj.
Que ha de lliurar-se o posar-se en mans d'algú; cast. entregable. Als nostres sobrecochs les viandes per ells a nós portadores seran liuradores, Ordin. Palat. 41.
    Etim.:
derivat de lliurar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).

3. LLIURADOR (i dialectalment llaurador). m.
|| 1. Recipient de metall, a manera de pala còncava, que serveix per a trasbalsar grans, farines, etc., del lloc on es guarden a la balança o a altre lloc; cast. librador. Tres liuradors o cresols de aram, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca, de Val.). Ab la paleta del braser o ab un llauradó n'hi omplia mitja coxinera, Vilanova Obres, ix. 154.
    Fon.:
ʎiwɾəðó (Vic, Mall.); ʎiwɾaðó (Tortosa); ʎəwɾəðó (Empordà, Barc.).
    Etim.:
del llatí *libĕratōriu, ‘instrument per a lliurar’.

4. LLIURADOR m.
Aspi (Esterri). V. lliura, art. 2.