DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLIURAR v. tr.
|| 1. Alliberar; cast. librar, libertar. Oucieren lo dragó e liuraren de mort lo leó, Eximplis, i, 89. Penses que lo teu Déu te puscha liurar de les mies mans?, Vida St. Anthiogo 12. Jo só content, ab la ajuda de la diuina bondat, de liurar-vos, Tirant, c. 66. «Déu que mos lliure d'eixa desgràcia!» (val.).
|| 2. Posar en possessió d'algú; pagar; cast. entregar, librar. No ha poguda cobrar sinó entorn IV mil CC franchs, los quals són estats liurats entre diverses partides an P. Gibert, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 170).Especialment: a) Adjudicar en subhasta o concurs; cast. librar. La qual en aquell temps se encantava e la qual aprés, segons som informats, s'és liurada, doc. a. 1492 (BSAL, vii, 323). A la primera dita los delmes me foren lliurats, Lacavalleria Gazoph.—b) Expedir orde de pagament a càrrec d'algú sobre cabals de l'expedidor; cast. librar.
|| 3. Posar en poder, en mans o a disposició d'algú; cast. entregar. Vénc en poder de vós... e liure-us lo castel de Lorenz a tota vostra voluntat, Capit. Llorens, 1211. Lo cauayler liurà lo libre al escuder, Llull Cavall. 6 vo. Lo Temple comprà de genovesos una gran nau... e lliurà-la a aquest frare, Muntaner Cròn., c. 194. Se'n anaren ab companyia de hòmens a cavall que'l senyor infant los liurà qui'ls guiaren, Pere IV, Cròn. 43. M'havets donats e liurats a la mia volentat tots aquells quatre ciris de cera, doc. a. 1435 (Arx. Gral. R. Val.). No trobava prou fort i merescut el càstic de lliurar el meu germà a la justícia humana, Santamaria Narr. 22. Especialment: a) refl. Posar-se una dona a mercè d'un home; deixar-se'l acostar carnalment. Les fembres qui's lliuren a tot hom, Eximenis Lux. 10. Per lurs pecats lo general diluvi... vingué, car se liuraven dones y's daven als seus diables, Spill 7111.—b) Vendre a la menuda. Un ambut de liurar vi, doc. a. 1423 (Aguiló Dicc.). Que tinga taverna ne liure vi, doc. a. 1767 (Segura Hist. Sta. Col. 160).
|| 4. Sotmetre a l'acció d'algú, d'alguna cosa; cast. entregar. La beneyta carn que vós presés..., a tota fam e a tota pobretat e a tot treball la volgués liurar per amor de nosaltres, Llull Cont. 81, 1. Sofferí que fos venut e liurat a mort, Llull Doctr. Puer., c. 8. Tots los meus membres del meu cors he liurats e donats que servesquen a inmundícia e pecat, Oliver Exc. 67, 7. Los Gots... foren anullats e liurats a cruel mort per los Moros, Tomic Hist. 31. a) refl. Aplicar-se enterament; cast. entregarse. Com hom vos ha pregat..., se liura a peccats e és desobedient als vostres manaments, Llull Cont. 315, 23. Ja em lliurava a somnis optimistes, Espriu Lab.
|| 5. Lliurar batalla o combat: donar la batalla. Lliurar lo assalt a una plassa forta: Arcem oppugnatione aggredi, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: ʎiwɾá (or., occ., bal.); ʎiwɾáɾ (val.).
    Etim.: del llatí lībĕrāre, mat. sign. || || 1, 2, 3.

2. LLIURAR v. tr.
Plegar el fil del fus a l'aspi (Peralta de la Sal).
    Etim.: derivat de lliure, art. 2.