DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLIURE adj.: cast. libre.
|| 1. No subjecte al domini d'altri, a un poder extern; no constret per una obligació, disciplina, condició, etc. Donarà al senyor infant... la VII part liura y francha sens tota messió, Codi Lagostera 34. Ja lliures sou tots vosaltres, Picó Engl. 30. Comerç lliure: comerç sense traves o prohibicions. Ensenyament lliure: ensenyament donat per professors que no depenen de l'Estat. Lliure pensament: pensament que no es vol subjectar a autoritat dogmàtica. Amor lliure: amor sexual que no es subjecta a lleis religioses o morals. Proclama sa sustitució d'es matrimoni per s'amor lliure, Aurora 228. Vers lliure: vers que no es subjecta a consonància ni assonància.
|| 2. Que no presenta obstacles; que pot obrar sense obstacles, com vulgui. Camí lliure de tot llaç, Verdaguer Flors Maria 49. A fi que l'altra mà em pogués restar lliure per a obrir les portes, Ruyra Parada 17. Temps lliure: temps sobrer, no ocupat. «No tinc un minut lliure». Aire lliure: aire que circula sense obstacles, no reclòs, en lloc no cobert. Els blanqueigs y safretxos, mitj enteulats mitj al ayre lliure, Pons Auca 246. Lliure arbitri: facultat de la voluntat d'elegir i obrar d'una o altra manera. Òrgan lliure: en botànica, òrgan que no té adherències que el lliguin amb un altre. Llenguatge lliure, conducta lliure, maneres lliures, etc.: llenguatge, conducta, maneres massa desimbolts, mancats de fre moral.
    Fon.: ʎíwɾə (or., bal.); ʎíwɾe (occ., val.).
    Intens. superl.: libèrrim, -èrrima.
    Etim.: del llatí lībĕru, mat. sign.

2. LLIURE f.
Aspi per a fer troques (Esterri, Farrera, Sarroca de Bellera). V. alliura i lliura art. 2.
    Etim.: del llatí alībrum, mat. sign.