DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLOGATER, -ERA m. i f.
|| 1. El qui fa ús d'una casa, pis, etc., pagant-ne un lloguer; cast. arrendatario, inquilino. Si lo logater és trafegador, Consolat, c. 184. Sens voluntat del comprador o loguater, doc. a. 1449 (BSAL, iii, 133).
|| 2. El qui es dedicava a llogar mules per al transport de persones i càrrega (BDC, xxii, 158).
    Fon.: ʎuɣəté (or., men., eiv.); ʎoɣaté (occ.); ʎoɣatéɾ (val.); ʎoɣəté (mall.).
    Var. form.: llogader; llogatari.
    Etim.: del llatí locatariu, mat. sign., amb conservació de la t per analogia dels nombrosos mots que porten el sufix -ater o -eter.