DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATLLONGANISSA (i més vulgarment llangonissa i llenguanissa). f.
|| 1. Farciment de carn magra de porc, capolada i adobada amb pebre i altres espècies, dins un budell prim (or., occ., val., bal.); cast. longaniza, salchichón. E dels budells | feyen salsices | o longanices, Spill 1696. Fent-ne d'aquí longaniça o salsiça en lo pas gros budel d'aquel, Tres. pobr. 64. Ses matanseres per acabar d'enllestir es camaiots, es botifarrons, ses llangonisses, ses sobrassades, Alcover Cont. 475. La llonganissa es conserva crua fins al moment de menjar-la, i tant es pot menjar crua com cuita. Per a conservar-la, la tenen penjada a un clau o a una canya dins el rebost, o bé la confiten tenint-la dins oli o saïm. Llonganissa vermella: la corrent, de carn magra, a diferència de la llonganissa de sang, que es farceix de la sang del porc i de xulla picada i de les cames del porc i es cou a la perola (St. Feliu de P., Collsacabra). Llonganissa de llom: la que es fa dels lloms del porc sense capolar-los (Banyoles). Llonganissa de Pasqua: és de llom i molt prima, i es menja crua amb la mona de Pasqua (val.). Llonganissa de capcingle: la que té forma corbada de ferradura, amb fil lligat a cada cap (Cast.). Llangonissa de llangonissal: la que es fa d'un budell que té grasset per fora (Cast.).
|| 2. Llonganissa de gos; pòlip antozoari de color groc taronja, pertanyent a l'espècie Veretillum cynomorium (Val.).
Loc.—a) Estirar la llonganissa: fig., estirar el llibant per poar (Empordà).—b) Lligar (fermar, estacar, nugar) els gossos (o els cans) amb llonganisses: nedar dins l'abundància, poder fer grans despeses. Temps era temps que per Mallorca fermavan es cans amb llengonisses, Roq. 46.
Refr.—a) «Hi ha més dies que llonganisses»: es diu per indicar que hi ha molt de temps disponible o sobrer. A València alguns afegeixen: «i més setmanes que botifarres».—b) «A qui no mata porc, no se li dóna llonganissa»: significa que els beneficis no solen arribar a qui no fa mèrits per obtenir-los (Val.).—c) «Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits»: vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges (Alcoi).
Fon.: ʎoŋganísa (Cast., Llucena, Val., Xàtiva, Pego); ʎoŋganísɛ (Sueca, Alcoi); ʎaŋgonísa (Andorra, Esterri, Pobla de S., Amposta, Benidorm); ʎaŋgonísɛ (Sort, Tremp, Urgell, Alcoi); ʎeŋgwanísa (Pont de S., Calasseit, Morella, Vistabella, Gandia); ʎeŋgunísa (L'Ametlla); ʎaŋgwanísa (Tortosa); ʎəŋgunísə (or., bal.); ʎəŋgonísə (mall.).
Intens.:—a) Augm.: llonganissassa, llonganissarra.—b) Dim.: llonganisseta, llonganissetxa, llonganisseua, llonganissiua, llonganissona, llonganissó, llonganissoia, llonganissel·la.—c) Pejor.: llonganissota, llonganissot.
Etim.: del llatí *longanīcia, derivat de longanum, ‘budell recte’. En les formes dialectals llangonissa i llenguanissa pot haver influït l'analogia de llengua.