DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLORIGUERA o LLODRIGUERA f.
|| 1. Cau de conills, i per extensió, d'altres animals; cast. madriguera, gazapera. Que null hom... no gos desfer nius ne lorigueres... de carnestoltes fins a sent Miquell, doc. a. 1392 (La Nostra Terra, gener 1928). Treguérem dues llorigueres ahont hey havia cinch coniets, Roq. 30.
|| 2. fig. Amagatall, especialment de gent de mal viure; cast. madriguera, escondrijo. Vagabunds... anau, anau a vostres llodrigueres, Alcover Poem. Bíbl. 53.
    Fon.: ʎuɾiɣéɾə (or., mall., men.); ʎuɾiɣéɾɛ (Urgell, Segarra); ʎoɾiʝéɾə (Palma, Manacor, Pollença); ʎoðɾiɣéɾɛ (Gandesa); ʎoðɾiɣéɾa (Calasseit, Tortosa, Morella); ʎuðɾiɣéɾɛ (Balaguer); ʎuðɾiɣéɾə (eiv.); ʎeðɾiɣéɾa (Oropesa, Villar de Canes, Benassal); ʎaðɾiɣéɾa (Benassal); ʤoðɾiɣéɾa (Alcanar); ʒuðɾiɣéɾə (Campos de Mall.).
    Intens.: lloriguerassa, lloriguereta, lloriguerota.
    Etim.: del llatí ibèric *lauricaria, mat. sign., derivat de laurex, ‘conillet’ (cf. Meyer-Lübke Katal. 34 i Coromines en RFH, v, 6). La forma normal catalana és lloriguera; la variant llodriguera o lludriguera es pot explicar per influència del nom d'animal llúdriga.