DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLOSSA (ant. escrit loça, lossa, losa). f.
|| 1. Cullera gran (Camprodon, Cerdanya, Ribes, Ripoll, Olot, Bagà, Plana de Vic, Pla de Bages, Bonansa, Pont de S., Esterri, Sort, Senterada); cast. cucharón. A certes contrades s'anomena llossa la cullera grossa de fusta (Figueres, Pineda, Balaguer) i cullerot la de ferro. Tres losses ferri, doc. a. 1307 (RLR, iv, 377). En la cuyna... una loça, doc. a. 1377 (Miret Templers 556). Dos loces, la una tranquada e l'altra sancera, doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Aprés mit-ne en una paella entrò a quatre loces, Sent Soví 28. Hauria pres que l'encens se li donàs ab la llossa, Verdaguer Jov. 104.
|| 2. Cullera grossa per a remenar el menjar dels porcs (Cardona, Gironella, Solsona).
|| 3. Instrument a manera de cullera molt poc còncava i de forma circular, amb molts de foradins en la pala, que serveix per a esbromar el brou, la llet, l'oli, etc. (Mall.); cast. espumadera.
|| 4. Gresol gros de metall amb un mànec de fusta, que empren els cerers (Tarr.).
|| 5. a) Mesura de llautó o d'aram, d'un picotí de cabuda, que empren els moliners de farina per a molturar (St. Feliu de P.).—b) ant. Mesura de ferro, de cabuda equivalent a mig quarteró i un dotzè de quarteró, que s'emprava per a mesurar el dret de llossada que es pagava per cada quartera, en concepte de lleuda (Besalú). Cf. Monsalvatje Not. hist. xix, 63.
|| 6. Capgròs, granota en la primera fase de la seva vida (Llanars); cast. renacuajo.
|| 7. Disc travessat per molts de foradins, que serveix per a deixar passar líquid o pasta (Mall.); cast. coladero. Llossa de s'embut: el disc foradat que s'aplica a un embut per evitar que hi passin impureses (Es Llombards). Llossa d'una regadora: peça tota plena de foradins que es posa al cap del broc de la regadora per tal que l'aigua en sortir s'escampi en brolls prims (Mancor). Llossa de fideus: el motlle que s'aplica a la premsa de fer fideus, i que conté molts de forats per on va sortint la pasta convertida en fideus més o menys prims (Manacor).
|| 8. fig. Cosa molt foradada, com per exemple una tela tota plena de forats d'arna (Manacor); cast. criba.
    Fon.: ʎɔ́sə (or.); ʎɔ́sɔ (Bonansa); ʎɔ́sa (Pont de S., Esterri, Senterada); ʎɔ́sɛ (Sort, Balaguer); ʎɔ̞́sə (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: llossassa, llossarra.—b) Dim.: llosseta, llossetxa, llosseua, llossona.—c) Pejor.: llossota, llossot.
    Etim.: desconeguda. En gascó existeix la forma lòsso i en aragonès loza (cf. Rohlfs Gasc. 277).

LLOSSÀ
Llin. existent a València.
    Etim.: potser del castellanisme ant. loçà (=lozano).