DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLOSSAR v. tr.
|| 1. Passar pel foc de la fornal i aplanar a cops de martell el tall d'una eina agrícola, quan està gastat, per renovar-lo i agusar-lo novament (or., occ., mall.); cast. echar bocas, aguzar. Per XLVIII broques a losar, doc. a. 1324 (Bordoy Hist. Felanitx, i, 278). Ficant al cubell d'aygua la escarpra que lloçava, Girbal Oratjol 61.
|| 2. Arrodonir la punta, o coronar amb el ganivet un bastó, canya, etc. (Moianès).
    Loc.—a) Llossar les orelles: agusar-les, procurar que hi sentin millor (Vallès, Penedès). «Fes-te llossar les orelles!»: es diu a aquell qui no entén allò que li diuen.—b) Tenir les orelles a llossar: esser un poc sord, dur d'orella (Vallès, Penedès).—c) Llossar les llicències: fer renovar les llicències els clergues (ho diuen humorísticament, segons Vogel Dicc.).
    Fon.: ʎusá (or.); ʎosá (occ., mall.).
    Var. form.: llussiar, llaussar; ant. lossear (Pagam an Ali den Portavi per lossear les ferramentes, doc. a. 1309, ap. BSAL, viii, 262).
    Etim.: desconeguda (cf. AIL Cuyo, iii, 145).

2. LLOSSAR v. tr.
Remenar la llet formatjada quan la couen dins la caldera (Manacor).