LLUÏDERA f. Lluentor; acció i efecte de lluir; cast. brillo. D'anells quina lluïdera!, Verdaguer Jov. 140. Va veure abaix la lluhidera del gorch, batut pel sol, Girbal Oratjol 234. Fon.: ʎuiðéɾə (or.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.