DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLUENT adj.
Que llueix; cast. brillante, luciente. Que'ls sants de parays sien axí con a sol luents e resplendents, Llull Cont. 159, 4. Aquell foch ere luent e clar, no pas cremant, Sermons SVF, i, 145. L'espasa volta vers son cor lluenta, Canigó ix. Marjals, eures lluents guarnint penyals i soques, Ferrà Rosada 23. El lluent: el sol, en llenguatge familiar (Vallès). «Ja surt el lluent» (St. Feliu de C.). Lo lluent: en l'Albufera, el lloc net de plantes, on l'aigua es deixa veure clara i brillant (Val.).
    Fon.: ʎuén (or., occ.); ʎuént (val., bal.).
    Intens.: lluentet, -eta; lluentíssim, -íssima.
    Var. form. ant.: lusent (Genebreda Cons. 69).
    Etim.: del llatí lūcĕnte, mat. sign.