DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLUENTOR f.
Qualitat de lluent; efecte produït a la vista per allò que és lluent; cast. brillo. A l'entrada de l'iglésia ya'n llansa gran lluentó, Milà Rom. 180. El qui estimi les glòries funerals, | la lluentor segueixi de la llança, Riber Poes. 301.
    Fon.: ʎuəntó (or., occ., bal.); ʎuentóɾ (val.).
    Intens.: lluentorassa; lluentoreta; lluentorota.
    Etim.: derivat de lluent.