DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLUERT m.
|| 1. Sauri de l'espècie Lacerta ocellata (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya, Empordà, Plana de Vic, Andorra, La Seu d'U., Vall d'Àneu, Vall de Cardós, Reus); cast. lagarto. Com lo luert passada l'ora terça, Febrer Inf. xxv, 79. Plenes d'escata de cerps ho de luerts, Flos medic. 134 vo. Lluert poruc que s'enfila, vibrant, per una soca, Berga MT 183. (V. llangardaix).
|| 2. Peix de l'espècie Aulopus filamentosus (Tarr.).
|| 3. fig. Noi molt bellugadís (Montblanquet); cast. argadillo.
    Loc.
—Treure els lluerts de cau: esforçar-se a resoldre les dificultats (Empordà). «Sempre esperes que te treguin els lluerts de cau»: es diu al qui no té iniciativa per a resoldre els seus problemes i espera que altri se'n preocupi (Llofriu).
    Refr.
—«Lluert ajupit, pluja tot seguit»; «Lluert amagat, la pluja ha passat»: es diu referint-se a la presència dels lluerts com a precursors de pluja o com a indicadors de bon temps (cf. BDC, xviii, 283).
    Fon.: ʎuέɾt (pir-or., or., occ.).
    Intens.:—a) Augm.: lluertàs.—b) Dim.: lluertet, lluertic, lluertó.—c) Pejor.: lluertot.
    Sinòn.:— || 1, llangardaix;— || 2, escàlom, saltamurades, serpentí.
    Etim.: del llatí vg. *lucĕrtu, mat. sign. 1, var. del clàssic lacĕrta (cf. RFH, v, 14).