DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

LLUNĀTIC, -ĀTICA adj.
Subjecte a les influčncies de la lluna; cast. lunático. Entre mi qui son vida lunātica e tu qui est vida eternal, Oliver Exc. 81. Especialment:
|| 1. D'un humor variable, que va a rauxes; que a estones sembla assenyat i a estones sembla boig. Sia epilčutic, o lunātic, o demoniat, serā deliurat, Tres. Pobr. 20. Avuy la llunātica memōria me l'ha presentat de nou, Oller Llapis ploma 170.
|| 2. (Bčstia cavallina) que pateix de la lluna, que perd parcialment o totalment la vista segons els canvis de la lluna (Pallars, Segarra).
    Fon.: ʎunátik (Barc., Valčncia); ʎunátiс (Palma).
    Etim.: pres del llatí lūnatĭcu, mat. sign.