Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lluor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLUOR o LLUGOR f.
Claredat, resplendor; cast. claridad. «Quina lluor que fa aquest anell!» (Urgell, Camp de Tarr.). Aitant com és lo ciri ardent gran e alt, aitant és gran la lugor e la claror que dóna, Llull Cont. 55. Tenebres havien exilada la lugor de son enteniment, Llull Amic e Amat, met. 206. Passa la luu del sol o la sua lugor de là hon és él en l'ayre, Alcoatí 13 vo. La luor de les armes fa por als enemichs, Egidi Romà, ll. iii, pt. 3a, c. 10. Situat el pacient en loc ben clar de part de la luor, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 2. Ulls ardents a on llampegava una llugor verdosa, Riber Geòrg. 111. El cel era estirat i vagament lluminós... com amb una lluor de lliri, Riber Miny. 139. Han vist la llanterna... traient de tant en tant una lluor que s'anà esmorteint, Pla CV 31.
    Etim.:
del llatí *lucōre, mat. sign. (derivat de lūce, ‘llum’).