Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llustre
veure  2. llustre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLUSTRE m.
|| 1. Brillantor d'un objecte brunyit; lluentor; cast. brillo, lustre. Perles molt grosses e de singular lustre, Tirant, c. 249. Son dentat... brillava amb el llustre d'una eina nova de trinca, Ruyra Pinya, i, 47.
|| 2. Preparació a què es sotmet un objecte perquè brilli; substància amb què es dóna aquella preparació; cast. lustre.
|| 3. fig. Esplendor (en sentit immaterial); cast. lustre, brillo. Y ab vostres sentències les nostres tan baxes | daran major lustre als més entenents, Passi cobles 3. Per decoro y lustre de una tan insigne ciutat, Ordin. Univ. 1500, CII. Los Sres. Concellers ab sos prohoms y demés senyors de lustre de la ciutat, Canyelles Descr. 389.
    Fon.:
ʎústɾə (or., bal.); ʎústɾe (occ., val.).

2. LLUSTRE m. i adj.
Llostre. «Quan siré a casa, ja sirà llustre» (Solsona, Cardona). «Ja fa llustre»: ja fa claror del matí (Molins de Rei). Entre dos llustres, comensant a faltar lo llum del dia, comensant de fer-se de nit: Dubia luce, Lacavalleria Gazoph. Cuitava a despedir-se per a poder arribar encara entre dos llustres a casa seva, Oller Esc. pobr. 16.