DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. MĀNEGA o MĀNIGA f.
|| 1. Part del vestit, generalment de forma tubular, que cobreix totalment o parcialment el braį; cast. manga. Puxen encara portar en mānegues de gonelles, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 179). Les mānegues curtes fins al colze, Tirant, c. 57. Se desembotonā la mānega de un braį, Eximplis, i, 31. Un gipķ de fustani de lanna ab mānegues de malla, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Una mānaga colorada de satí, doc. a. 1546 (Alķs Inv. 53). Du un cassot de cānyem sensa mānegues, Rossellķ Many. 146. Ab la groguenca mānega els ulls se refregā, Llorente Versos, i, 74. Mānega borratxa (ant.) o Mānega a lloure o penjant: la que no és tubular, o que perd aquesta forma abans de la seva terminaciķ, de manera que no s'adapta als moviments del braį. Un sayet de morat de grana ab sa mānega borratxa, doc. a. 1557 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Mitja mānega: mānega que només cobreix una part del braį. Un sayo... ab les miges mānegues levadisses, doc. a. 1515 (Aguilķ Dicc.). Mānega de destral: mānega de gipķ que arribava fins al colze, i allā s'eixamplava i acabava en punta. Mānega de frare: mānega ampla, sobretot de la part inferior. Anar en mānegues de camisa, o māniga en camisa (Ribagorįa), o a cos de mānigues (Empordā): sense cap peįa de vestit que cobreixi la camisa.
|| 2. Tub llarg i flexible de lona, de cuiro, de goma, etc., per a conduir, trasbalsar o llanįar líquids; cast. manga, manguera.
|| 3. a) Embut o sac de forma cōnica invertida, de tela o altra matčria flexible, que serveix per a colar o trasbalsar líquids; cast. manga, capillo. Després passar-ho-has per la mānega del canamās, Robert Coch 7 vo.—b) Embut de tela que en el molí de vent va colˇlocat sota la mola i serveix de conducte per a transportar la farina de la mola al sac (Men.).—c) ant. Embut per a donar lavatives; cast. mangueta. Una mānegue de cuyre de crestiri, doc. a. 1523 (Alķs Inv. 39).
|| 4. Punta rodona del fusell dels vehicles, per on es posa aquest dins la boixa de la roda (Barc., Penedčs, Tortosa, Val.); cast. manga.
|| 5. Conjunt d'arcades d'una muntura jacquard (Pons Ind. text.).
|| 6. Peįa de ferro en forma de didal, que va collat a la mola i ficat al fusell, per a dar-li el moviment de rotaciķ (Cabra, ap. Griera Tr.).
|| 7. Peįa on van muntades les dues clavilles de la premsa (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).
|| 8. Roda plena de coets que tot girant els deixa anar; cast. girándula.
|| 9. Ormeig de xarxa de forma cōnica (Calasseit).
|| 10. Cķp o bossa d'un art de bou, gānguil o artet; cast. copo, bolsa. Uns pescadors treyen es bolitx y reparant que a dins sa mānega hey venia cosa grossa..., Roq. 47.
|| 11. Parany, trampa (Tarragona). ĢLi han parat una mānigaģ (Montoliu Voc. Tarr.).
|| 12. Conjunt de caįadors que formen línia per a fer anar la caįa a una part determinada (Mall., Men.).
|| 13. Partida petita de tropa; cast. manga. Ab un gentil escuadrķ de piques y de mānegues de arcabucers y ballesters, doc. a. 1561 (Hist. Sķller, ii, 81). Quant gouernarā una mānega de arcabuceria o mosqueteria, Moradell Prel. 11.
|| 14. Núvol cōnic que s'estén des de la part inferior d'un cúmulus fins a la superfície de la mar o de la terra, animat d'un rāpid moviment giratori; cast. manga, torbellino. Leuā's una mānega e anā a ferir en la mar, e de blancha que era tornā tota negra, Jaume I, Crōn. 485. De llamps és una mānega que hi baixa en terbolí, Atlāntida iv.
|| 15. Aiguat molt fort; pluja intensíssima (or., occ.); cast. diluvio.
|| 16. Amplada d'una embarcaciķ; cast. manga. Generalment s'entén l'amplada major, que es mida en els vaixells grossos sobre la quaderna mestra i al nivell de la línia de cārrega. Mānega exterior: la que es mida de fora a fora del folro exterior d'un vaixell. Mānega de construcciķ: la que es mida sota el folro exterior del vaixell, i serveix per al traįat del plānol d'aquest; també s'anomena mānega viva.
Mānega o Māniga: topon. a) Coll situat entre el barranc de Burg i Ribalera (Vall Ferrera).—b) Pasturatges en terme de Meranges (Cerdanya).—c) La Mānega: tros del terme municipal de la Pobla Llarga, enclavat entre el d'altres pobles de la Ribera Alta.—d) Sa Mānega: possessiķ de Bunyola (Mall.).
    Loc.—a) De mānega ampla: de pocs escrúpols.—b) De mānega estreta: de molta rigidesa moral.—c) No mocar-se amb la mānega: esser deixondit, no badar, no esser fācil d'enganyar.—d) Anar amb dos jocs (o parells) de mānegues: obrar amb astúcia, amb segona intenciķ.—e) Donar llargues mānegues: donar amples facultats.—f) Fer mānegues: treure recursos per a viure, per a resoldre els problemes urgents (or., occ.). ĢNo sé de quč fan mānegues aquesta gentģ: no sé de quč viuen. ĢNo sabem de quč fer māneguesģ.—g) Fer mans i mānegues: fer tot el possible, esforįar-se a conseguir una cosa. Calia, doncs, fer mans i mānegues tot seguit per a proporcionar-se els desagradables ingredients de la medicina, Ruyra Flames 107.—h) Allargar més el braį que la mānega: despendre més del que es pot gastar; extralimitar-se.—i) Esser més curt que una mānega de guardapits: esser molt curt d'enteniment (Mall.).—j) No en vull, no en vull, posau-me'n dins la mānega: es diu referint-se als qui refusen per cortesia o empegueīment coses que realment desitgen.
    Fon.: mánəɣə (pir-or., or., bal.); máneɣa (Maestrat, Val.); mániɣə (or., mall.); mániɣɛ (Ll., Urgell, Gandesa); mániɣa (Andorra, Pobla de S., Tortosa, Val.); maniʝə (Palma, Manacor).
    Intens.:—a) Augm.: manegassa, manegarra.—b) Dim.: manegueta, maneguetxa, maneguelˇla, manegueua, maneguiua, manegona, maneguí.—c) Pejor.: manegota, manegot.
    Etim.: del llatí manĭca, mat. sign. || 1.

2. MĀNEGA f. ant.
Mānec. Un parell de gavinets en una vayna, ab les mānegues de banus, Inv. Anfķs V, 168.