Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mabre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MABRE m.
|| 1. V. marbre.
|| 2. Peça de ferro quadrangular i plana, d'uns 35 cm. d'amplària, damunt la qual els vidriers allisen el vidre quan el tenen a la flesca (Barc., Manresa); cast. mabre.
|| 3. Peix de l'espècie Pagellus mormyrus, de cos pla, semblant al sard, de color blanc argentat amb faixes negroses damunt l'esquena i de través (Empordà, Costa de Llevant, Costa de Ponent, Tarr., Vinaròs, Val., Bal.); cast. mármol. «Si mabres vas a pescar, | has d'usar de traidoria: | en temer-te que ell estira, | tu també has d'estirar» (cançó pop. Mall.). Se ven la liura carnisera dels sarrans y mabres, doc. segle XIV (BSAL, vii, 119).
|| 4. Tros de pedra gros; en general, objecte de més grossària que la corrent (Men.). «Valga'm Déu, quin mabre!»
    Fon.:
máβɾə (or., bal.); máβɾe (occ., val.).
    Sinòn.
del || 3: mabra.
    Etim.:
contracció de marbre. El nom del peix (|| 3) es deu segurament a la semblança del seu cos, blanc i faixat de negrós, amb el marbre blanc.