DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MAC m.
|| 1. Còdol (bal.); cast. piedra, guijarro. A Mallorca i Menorca, el mac no sol esser més gros que el puny d'un home; a Eivissa se diu mac a pedres més grosses, tant com el cap. El fanquer ferà el fanch ben trepitjat, y si troba algun mach el treurà, Fontanet Conró 40. Mes sota els macs que tiren al cel, llur front satànic | caurà romput, Atlàntida vi. Com si fos un mac llançat de dalt del rost, Rosselló Many. 28. Mac de torrent: pedra llisa i rodonenca, palet de riera. D'un que té el ventrell fort, diuen que «pairia macs de torrent» (Mall.). Fer mac (s'era): barrejar-se petits còdols amb el blat que s'hi bat, per trobar-se en mal estat el sòl de l'era (Mall., ap. Rokseth Cult. 166).
|| 2. fig. Capclòs, que difícilment comprèn les coses (mall., men.); cast. cabezota, torpe. «Això és llei de qualque mac | o qualque mal fumador» (glosat mallorquí). Es cotxer o llaurador de matxos, qu'era un mac d'homo, Camps Folkl. ii, 50.
|| 3. Glop d'un licor (mall.); cast. sorbo. Celebrau devotament | amb un bon mach d'aygordent | sa venguda des nou dia, Roq. 51.
Mac (escrit generalment Mach): llin. existent a Camprodon, Figueres, Portbou, Beuda, St. Feliu de G., Cornellà, Esparreguera, Igualada, Barc., etc.
    Fon.: mák (or., bal.); máс (Palma, Manacor, Pollença); mέ̞с (Felanitx).
    Intens.:—a) Augm.: macàs, macarro, macot.—b) Dim.: maquet, maquetxo, maquel·lo, maqueu, macó, macolí, macolinet, macolineu, macarrí, macolinoi.
    Loc.
—No valer un dobler de mac: no tenir cap valor, esser completament inservible (mall.).

2. MAC m.
Àmec (Rupit, Sta. Col. de Q.); cast. ámago. Les bresques que porten a vendre als serés n'hi ha que són molt carregades de mach y altres de poll, y encara que el mach sia groch, és cosa que se'n va per l'aygua, doc. a. 1821 (Aguiló Dicc.).
    Fon.: mák (or.).
    Etim.: probablement de àmec (pronunciat ámək, és a dir, amb la segona vocal neutra i confundible amb la a) amb contaminació de mac art. 1.

MAÇ (ant. escrit també mas). m.
|| 1. Maça; cast. mazo. Oy so de masos cridant via fora, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 71).Especialment: a) Barra de fusta que serveix per a cascar la canya del cànem damunt l'agrama (Cast.).
|| 2. Feixet de coses juxtaposades; manoll; cast. mazo, manojo. Vint e cinch massos de fil d'ampolomar... sexdecim maços de badafions de boneta, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413). Los maços de gebellins que són cent e tants, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 117). Veus ací cinch maços de perles orientals, Villena Vita Chr., c. 40. Arredossat pels masos de fil-ferro, Pons Auca 25. Especialment: a) Conjunt de nou garbes de cànem, o sien, tres dobles (Cast.).—b) Conjunt de devers quinze cerros de cànem composts un damunt l'altre i entorcillats (Muro de Mall.).—c) Corda o filferro enrotllat de manera que les seves porcions circulars quedin juxtaposades (Mall.).—d) Maç de tabac: pilot de tabac sec, en forma de barra d'uns 10 cm. de gruix per 40 cm. de llarg (Manacor, Men.); avui ja no se'n fan. 4 masos de tabach de mestegar, doc. a. 1781 (Rev. Men. 1924, pàg. 170).—e) Maç de greixoneres: conjunt de sis greixoneres posades una dins l'altra per l'orde de llur diferent grossària (Mall.).—f) Maç de flors: pomell, ram de flors (Alguer). L'a pultara al jaldí i li a fet un mas de frols com una rora de carru, rondalla algueresa (ap. Guarnerio Cat. Alg. 302).
    Fon.: más (or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:—a) Augm.: maçàs, maçarro.—b) Dim.: macet, maceu, maçó.—c) Pejor.: maçot.
    Etim.: d'un llatí vulgar *mattĕu, derivat per masculinització de mattĕa, ‘maça’ (cf. REW 5425).