DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. MACA f.
Maganya, porció d'una fruita que es comença a podrir o a fer malbé (Ll.).
Fon.: mákɛ (Ll.).
Etim.: derivat postverbal de macar?
2. MACA f.
Pedra planera i llisa (Eiv.); cast. guija.
Fon.: mákə (eiv.).
Etim.: derivat femení de mac.
3. MACA adj. f.
Ximpleta, beneita (Alg.).
1. MAÇA (ant. escrit també massa). f.
|| 1. Arma antiga contundent, consistent en un bastó molt més gruixut d'un extrem que de l'altre, pel qual s'engrapa; cast. maza. Blanquerna pres una maça que'l pastor portava e venc vés lo lop abrivadament, Llull Blanq. 49, 4. Donà-li tal colp de la maça sobre lo capell de ferre, que'l cervell li féu exir per les orelles, Muntaner Cròn., c. 134. Ne Meguera pregarà Hèrcules que't fira ab la sua maça, Curial, iii, 16. Retronen pels comellars | los colps fexuchs de les maces, Picó Engl. 27.
|| 2. Bastó de metall, acabat en un extrem per una cabota relativament voluminosa, que porten com a insígnia certs funcionaris que representen els porters o obridors de camí d'una comitiva reial, municipal, etc.; cast. maza, porra. Los sotsporters maces ab ferres sens gallons pusquen portar e no totes cubertes d'argent, Ordin. Palat. 100. Los cònsols vengueren als consellers ab masses altes, Bruniquer Rúbr. v, 193.
|| 3. 
Instrument compost d'una peça de fusta o d'altra matèria dura, massissa i relativament voluminosa, que per un cap té una prolongació més prima que serveix de mànec o agafador; serveix per a diferents usos, principalment per a produir una pressió o percussió feixuga. Una massa gran de fust, doc. a. 1546 (Alós Inv. 50). El càrritx... picaven ab masses de fusta, Galmés Flor 160. Masses d'esclafar grava, Víct. Cat., Ombr. 50. Especialment: a) El que s'empra per a esclafar coses contingudes dins un morter; cast. mano de almirez. Un morter de coure ab sa masse, Capbrevacions Mall. a. 1594, f. 14 vo.—b) El que serveix per a pitjar la brisa dins la gàbia de la premsa i els raïms dins la portadora (Penedès).—c) Piló de fusta que s'emmetxa davall la rutlla de la premsa de fideus i que prem la pasta dins el poal (Porreres).—d) Bastó acabat en un extrem per una bolla, que s'empra per a sonar el bombo o timbal.—e) Bastó amb bolla, més petit que l'anterior, amb què es sona el tambor; cast. palillo. Un tambó amb ses masses corresponents, Roq. 43.—f) Bastó de devers dos pams de llarg, que, unit al collar dels gossos, no els deixa alçar el cap; cast. trabanco.—g) Cadascuna de les peces de fusta, amb mànec, damunt dues de les quals descansa l'eix del bombo o corró de pressió de les màquines d'estampar quan no treballen (Pons Ind. text.).—h) Mena d'aixa petita amb el tall molt amorrat i gruixut, que serveix per a arrencar l'escorça dels suros un cop són pelats (Les Gavarres, ap. BDC, xiii, 125).
|| 4. Eina de percussió, composta d'un cilindre o paral·lelepípede de fusta o de ferro amb un mànec entravessat pel mig, que serveix en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa; cast. maza. El fuster pegant amb sa massa damunt els cèrcols, Rosselló Many. 104.
|| 5. La llanterna de cada una de les espigues de la premsa de vi, que és allà on fiquen la barra per a fer rodar aquelles (Porreres).
|| 6. Peça de les manxes de ferrer, a manera de caixa quadrada, situada entre les manxes pròpiament dites i el canó por on l'aire se'n va a la fornal (Mall.).
|| 7. Capça, recipient semblant al cap d'una maça. Quatre masses de exerops, dues plenes e dues miges, doc. a. 1529 (arx. parr. Sta. Col. Q.). Masses de píndoles en tots los potets, ibid. Item 32 masas de axerop, doc. a. 1785 (Aguiló Dicc.).
Loc.
—Sord com una maça: es diu per ponderar la sordera d'una persona (val., mall.).
Refr.—a) «En esser maça, ja picaràs»; es diu a un qui demostra ganes de comandar sense tenir autoritat legal (Mall.).—b) «Déu té una maça que pega i no amenaça»: significa que les males accions no queden sense càstig.—c) «Totes les maces són pesades» (Gandesa); «Totes ses maces rompen es cap» (Mall.); «Totes ses maces fan mal» (Men.): expressions en què es juga amb l'homonímia de maça i massa (=excessiu) per a indicar que tots els excessos són dolents.—d) «Qui donació en vida faça, que li esclafin el cap amb una maça».
Fon.: másə (pir-or., or., bal.); másɛ (occ.); mása (val.).
Intens.:—a) Augm.: maçassa, maçarra.—b) Dim.: maceta, macetxa, maceua, maciua, maçona, maçarrina.—c) Pejor.: maçota, maçot.
Etim.: del llatí mattĕa, mat. sign. || 1.
2. MAÇA adv. i pron., grafia ant.,
per massa (=excessivament; excessiu); cast. demasiado. Per què lo pa maça levat no es fa?, Albert G., Ques. 4.
1. maca){kind=small}
Instrument compost d'una peça de fusta o d'altra matèria dura, massissa i relativament voluminosa, que per un cap té una prolongació més prima que serveix de mànec o agafador; serveix per a diferents usos, principalment per a produir una pressió o percussió feixuga. Una massa gran de fust, doc. a. 1546 (Alós Inv. 50). El càrritx... picaven ab masses de fusta, Galmés Flor 160. Masses d'esclafar grava, Víct. Cat., Ombr. 50. Especialment: a) El que s'empra per a esclafar coses contingudes dins un morter; cast. mano de almirez. Un morter de coure ab sa masse, Capbrevacions Mall. a. 1594, f. 14 vo.—b) El que serveix per a pitjar la brisa dins la gàbia de la premsa i els raïms dins la portadora (Penedès).—c) Piló de fusta que s'emmetxa davall la rutlla de la premsa de fideus i que prem la pasta dins el poal (Porreres).—d) Bastó acabat en un extrem per una bolla, que s'empra per a sonar el bombo o timbal.—e) Bastó amb bolla, més petit que l'anterior, amb què es sona el tambor; cast. palillo. Un tambó amb ses masses corresponents, Roq. 43.—f) Bastó de devers dos pams de llarg, que, unit al collar dels gossos, no els deixa alçar el cap; cast. trabanco.—g) Cadascuna de les peces de fusta, amb mànec, damunt dues de les quals descansa l'eix del bombo o corró de pressió de les màquines d'estampar quan no treballen (Pons Ind. text.).—h) Mena d'aixa petita amb el tall molt amorrat i gruixut, que serveix per a arrencar l'escorça dels suros un cop són pelats (Les Gavarres, ap. BDC, xiii, 125).