Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. macarró
veure  2. macarró
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MACARRÓ m.
|| 1. Cadascun dels cilindres de pasta de farina, més gruixats que els fideus i d'estructura tubular, que es mengen cuits i més o menys amarats de brou; cast. macarrón. Las sopes lombardes, los macarons e los buyols ab mel, Corbatxo 56. Josep dix: A tots convit | ab un ventra de cabrit, | de caregols lo facit; | e fas cuynar macarons, Canç. Nad. 93. Macarrons: Estium sicubim, Esteve Eleg. 1, 7. Macarrons y qualsevol sort de pastes, Tar. preus 145. Embolicat amb fideus o macarrons, Ignor. 6.
|| 2. pl. Arrels de pastenaga (segons Torra Dicc.).
|| 3. Confitura feta de sucre i ametlles (Lacavalleria Gazoph.).
|| 4. Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides (Menorca); cast. suspiro. Es un dolç que se serveix en les grans solemnitats familiars, com bateigs, casaments, misses noves, etc.
|| 5. Llardó del saïm (Segarra, Camp de Tarr.); cast. chicharrón. Coquetes de llardons o macarrons fets amb residuus del sagí, Serra Calend. folkl. 61.
|| 6. Porció de moc espès (Pobla de S.).
|| 7. Cascarrulla; residu d'excrement o de fang enganxat en alguna part del cos o del vestit (val.); cast. cazcarria. «¿Que no tens els teus macarrons, que encara t'afiques en casa d'atre?» (Vila-real).
|| 8. pl. Peces enganxades per a fer més gran l'orla de la barca i defensar-la dels cops de mar (Blanes).
    Fon.:
məkəró (or., bal.); makaró (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: macarronàs, macarronarro.—b) Dim.: macarronet, macarronetxo, macarronel·lo, macarroneu, macarroniu.—c) Pejor.: macarronot.
    Sinòn.:
— || 1, canó (a Menorca, on macarró té el significat || 3);— || 5, llardó, greixó, greixolí, roa, tàstina, greixet, cucarró, xitxarra, xitxarró, surrupapa, xiritxofa, xorrolita, xotxorrita, xitxorra, raïssó.
    Etim.:
del fr. macarron, it. macherone, mat. sign. || 1. El macarró de l'accepció || 3 podria venir de l'àrab maqrūn ‘que té diversos corns o puntes’ (cf. Dozy Suppl. ii, 339).

2. MACARRÓ m.
Alcavot d'una prostituta; l'home que viu a despeses d'ella; cast. alcahuete, macarrón. Ell, que, sense viure com un macarró, era'l prenda d'una pila de dones, Coromines Presons 170.
    Fon.:
məkəró (Barc., Mall., Men.).
    Etim.:
del fr. maquereau, mat. sign., segons Givanel (i creiem que és encertada la seva opinió). Wagner Argot 69 s'inclina a creure que no es tracta més que d'una aplicació metafòrica del macarró art. 1, i ho fa fixant-se en una nota de Givanel, segons el qual hi ha tres categories de «souteneurs» o alcavots: fideus, macarrons i galets, segons que rebin diners d'una prostituta vulgar, d'una que dóna cites o d'una «cocotte»; i suposa que els noms de fideus, macarrons i galets no designen pròpiament l'alcavot, sinó els diners que rep de la dona de món. Però el fet és que tant a Barcelona, com a València i les Balears, es diu macarró precisament de l'alcavot professional. La designació de fideu pot haver-se originat per influència de macarró en el sentit de pasta de sopa, per tal d'establir una diferència de categoria fundada en la diferència de gruix entre les dues classes de pasta.