DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MACERAR v. tr.: cast. macerar.
|| 1. Ablanir una cosa tenint-la submergida per algun temps en un líquid.
|| 2. Mortificar i extenuar el cos amb austeritats. El preposà dins son enterior de aflegir y macerar a si mateix, Eximenis Scala. Lo cors qui és trencat e macerat per abstinència no és cremat del foch de luxúria, Canals Carta, c. 24. Sie attenellat ab tanalles fogatjans talment que lo seu cos sie mascerat, doc. a. 1574 (BSAL, vii, 42).
    Fon.: məsəɾá (or., bal.); maseɾá (occ.); maseɾáɾ (val.).
    Var. form.: maurar.
    Etim.: pres del llatí macerare, mat. sign.