MACILENT, -ENTA adj. Molt dèbil, escàs de vitalitat; cast. macilento. La vida macilenta del cervell ensopit, Oller Fig. pais. 77. La llàntia crema, macilenta i pia, Ramis Clarianes 43. Fon.: məsilén (Barc.); masilént (Val.); məsilént (Palma). Etim.: pres del llatí macilentu, mat. sign.