Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  madurar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MADURAR v.: cast. madurar.
|| 1. intr. Devenir madur (un fruit o cosa semblant). En estiu maduren les fruytes, Llull Felix, pt. iv, c. 10. Grosses móres hi maduren, Salvà Poes. 85. a) tr. Fer devenir madur. L'oli i les olives eren dels seus olivars, que maduraven l'esplet per Ella, Riber Miny. 121.
|| 2. Acostar-se un procés infecciós al seu punt màxim. Les postemas convé fer madurar ab llevat, Agustí Secr. 170. a) tr. Activar la supuració en els tumors. Socarrava los avespers en aigua brusenta per a madurar-los, Pascual Tirado (BSCC, vii, 324).
|| 3. tr. Examinar amb pausa, sense frissar. Bo seria lo madurar si lo temps ho soferia, Curial, iii, 25. Hey havia qui madurava el projecte d'un altre periòdich nou, Ignor. 17.
    Refr.
—a) «De més verdes en maduren»: vol dir que passen coses molt estranyes, que ningú les sospitaria.—b) «Amb temps i palla maduren les nesples»: es diu per desaconsellar la precipitació o excessiva pressa.—c) «Quan cou, cura; quan pica, madura»: es diu referint-se a les ferides i contusions (mall., men.).
    Fon.:
məðuɾá (or., bal.); maðuɾá (occ.); maðuɾáɾ, mauɾáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí matūrare, mat. sign. || 1.